BLOCS DE FILOSOFIA » julio 18, 2013

Canales

22264 temas (22072 sin leer) en 44 canales

Associacions

• Adhoc. Filosofia a secundària (25 sin leer)
• Associació filosófica de les Illes Balears (99 sin leer)

Estudiants

• telèmac (1025 sin leer)

Professors

• A l'ombra de Zadig. (165 sin leer)
• Aprender a Pensar (181 sin leer)
• aprendre a pensar (70 sin leer)
• ÁPEIRON (16 sin leer)
• Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
• Boulé (267 sin leer)
• carbonilla (45 sin leer)
• Comunitat Virtual de Filosofia (739 sin leer)
• CONTRA LA NECIESA (31 sin leer)
• CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
• DE SOFISTA A SAVI (10 sin leer)
• DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA (41 sin leer)
• Educación y filosofía (229 sin leer)
• El café de Ocata (4655 sin leer)
• El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
• El Pi de la Filosofia
• EN-RAONAR (489 sin leer)
• ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
• Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
• FILOPONTOS (10 sin leer)
• Filosofía para cavernícolas (598 sin leer)
• FILOSOFIA A LES TERMES (164 sin leer)
• Filosofia avui
• FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
• Filosofia para todos (134 sin leer)
• Filosofia per a joves (11 sin leer)
• L'home que mira (74 sin leer)
• La lechuza de Minerva (26 sin leer)
• La pitxa un lio (9381 sin leer)
• LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
• Materiales para pensar (1017 sin leer)
• Meditacions des de l'esfera (13 sin leer)
• Menja't el coco! (30 sin leer)
• Minervagigia (24 sin leer)
• No només filo (61 sin leer)
• Orelles de burro (498 sin leer)
• SAPERE AUDERE (566 sin leer)
• satiàgraha (25 sin leer)
• UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA (69 sin leer)
• UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR (40 sin leer)
• Vida de profesor (212 sin leer)

(6 sin leer)

• julio 18, 2013
• 23:03

  Conseqüències del triomf del saber filosòfic (Paul Feyerabend)

   » ‎ La pitxa un lio
  Normal 0 21 false false false ES-TRAD X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4
  /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
  (la nova idea del saber  filosòfic és) … una idea abstracta no vinculada a cap circumstància concreta i que, per tant, és una idea completament buida.  No només la idea del saber és buida, sinó que fins i tot el saber, expressat d’acord amb aquesta idea, ha perdut molt del seu antic poder. (...) La concentració en idees abstractes però pobres en contingut, condueix a més empobriment de la convivència amb el món i amb la resta d’homes. Notem “un distanciament cada cop més gran. Ja que 4l sentit del món tal com s’havia expressat en les representacions mítiques o en les concepcions poètiques (i encara en la pintoresca ciència dels primers jonis) fou destruït per aquesta certesa de les relacions clares (en un àmbit separat del món de les aparences)” (Snell). Aquesta destrucció culmina en Parmènides. La filosofia que elabora sistemàticament aquest4s idees noves i més abstractes se separa de la vida de la tribu i de la ciutat, es converteix en una especialitat conreada per intel·lectuals que més tard reformaran des de fora, i sovint amb violència (Plató a Sicília!), la vida de la ciutat.
  Paul Feyerabend, Filosofía natural, Debate, Barna 2013

• 17:56

  Uno mismo

   » ‎ Filolaberinto bachillerato
  Uno mismo es continuación de aquello de lo que nace, de sus antecesores. A su vez, uno mismo continúa en aquello que nace de sí. Lo cual nos plantea, entre otros, el problema del inicio y del fin.
  
  
  

• 17:19

  El món no se'n surt

   » ‎ telèmac
  Tony Judt (1948-2010), un dels historiadors contemporanis més prestigiosos i reconeguts del moment, va escriure aquest llibre com una mena de testament intel·lectual poc abans de morir: pretenia que fos un llegat a les noves generacions sobre com encarar un futur ara més incert que mai. Traduït al castellà com a Algo va mal i al català com a El món no se'n surt; Ill Fares the Land ens ofereix una defensa, més optimista que una altra cosa, de la socialdemocràcia com a alternativa i oportunitat per aprendre dels errors passats, des d'una crítica minuciosament contextualitzada a la deriva neocapitalista dels últims 20 anys. Això sí: el llibre està escrit des del punt de vista del món anglosaxó, en què socialisme i socialdemocràcia sovint han tingut connotacions que no hem vist a l'Europa continental. 
  Continguts: El primer capítol analitza la situació de creixent desigualtat en les societats del primer món a dia d'avui. La desarticulació de les polítiques socials en les últimes dècades a través de la dinàmica dels mercats no ha fet una altra cosa que empitjorar els problemes socials i econòmics derivats d'aquesta desigualtat. Aquí comença la denúncia al retrocés de la política davant de l'economia. El segon capítol exposa el desenvolupament històric i la justificació teòrica de la socialdemocràcia tal com es va conèixer en les dècades de postguerra. El tercer capítol explica com es va començar a desmuntar la teoria socialdemòcrata a partir dels anys 70. D'una banda, s'explica l'implícit accent individualista de les lluites socials de finals dels anys 60 i, d'altra banda, l'auge dels teòrics conservadors austríacs, que van mostrar les amenaces d'un mercat regulat. Tanmateix, el procés de privatització sense aturador que s'inicia a partir d'aquest moment acaba mostrant també la seva faceta més fosca: la tesi principal de Judt en aquest llibre és que hi ha serveis que no són privatitzables perquè són d'interès públic encara que generin pèrdues segons el punt de vista del mercat. Aquest capítol acaba amb una crítica punyent als polítics actuals, que representarien la segona generació de polítics després dels de postguerra. El quart capítol observa la caiguda del comunisme com a punt d'inflexió històric també per a la socialdemocràcia: la desaparició de la narrativa marxista tal com s'havia entès al llarg del segle XX, porta com a conseqüència el desmembrament de les esquerres. Els interrogants vers el futur queden oberts quan el que pretén Judt és assenyalar la necessitat d'un Estat regulador, però encara per davant d'aquest la necessitat de protegir la democràcia com a valor en si mateix. El cinquè capítol proposa, com a línia d'acció més directa, la resistència de l'opinió dissident davant de les tendències ideològiques actuals, cada cop més homogeneïtzadores. La defensa de la democràcia és més important que mai en aquest tipus de context, i l'autor acaba el capítol apel·lant a una nova narrativa moral per tal de trobar uns valors que fomentin la participació cívica més enllà del mer càlcul de costos i eficàcia que imposen els mercats. El capítol sisè s'obre al futur amb la necessitat de repensar el paper de l'Estat, des d'una crítica escèptica de la globalització. El llibre finalitza amb una crida a aprendre de la història els èxits passats per tal de poder reestablir un càlcul racional del que són les prioritats per a la ciutadania. 
  Punts forts: L'acurada anàlisi històrica, un llenguatge planer; la magnífica defensa de la cultura del ferrocarril que trobem al capítol sisè. 
  Punts febles: El multiculturalisme i el debat sobre la identitat són vistos de forma negativa en diverses parts del llibre, més com a amenaça a una seguretat o estabilitat econòmica del passat que com a oportunitat real de futur. 

• 1:13

  Calor

   » ‎ El café de Ocata
  

• 1:04

  Dear Mr Watterson

   » ‎ Orelles de burro
  
  Es promet per a primers de novembre aquest documental sobre els nostres adorats Calvin and Hobbes.  Sembla més un enyor de la sèrie que abastà deu anys, que una recreació de la l'agudesa, els personatges perfectament bastits, la tendresa que no cau en el sentimentalisme. L'orelles promet una selecció d'episodis destacats (l'examen d'ètica, el thaumatsein, les converses filosòfiques mentre fan baixades suicides amb el carretó o el trineu, la negociació amb la mare, la televisió ...)I de frases famoses:-¡Muérete Sussie, eres tan fea que tu madre te pone una bolsa en la cabeza antes de darte el beso de buenas noches!
  - Puc conduir?- NO!- I ara?- !!!!
  - PUAJ, ¿quién ha vomitado en el horno?
  - ROOOOT!- Calvin, ¿qué se dice?- ¡Sabía mejor al bajar que al subir!
  Uix! ara, a dormir!

• 0:22

  Castoriadis: democràcia, política i poder.

   » ‎ La pitxa un lio
  Normal 0 21 false false false ES-TRAD X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4
  /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
  DEMOCRÀCIA: 1.Discutir sobre la democràcia significa discutir sobre la política. 2.Institució en la que totes les preguntes poden ser plantejades, on cap posició o status estan determinats o garantits de partida (això la defineix com a règim). 3. és el règim on l’esfera pública  es fa verdaderament i efectivament pública, pertany a tots, està efectivament oberta a la participació de tots.4. La democràcia com a règim és alhora el règim que intenta realitzar l’autonomia individual i col·lectiva, i el bé comú tal com és concebut per la col·lectivitat considerada.
  POLÍTICA: 1. … la política no sempre existeix/la veritable política és el resultat d’una creació històrico-social estranya i fràgil. 2. (és) una tasca que afecta a tots els membres de la col·lectivitat respectiva, una tasca que pressuposa la igualtat de tots i tracta de fer-la efectiva. Una tasca, doncs, que també és de transformació de les institucions en el sentit de la democràcia. 3. L’objectiu de la política no és la felicitat, és la llibertat. La llibertat efectiva (no em refereixo aquí a la llibertat “filosòfica”) és el que jo anomeno autonomia. 
  POLÍTIC (PODER): 1. El que existeix en tota societat és allò polític: la dimensió explícita, implícita o quasi imperceptible –que té a veure amb el poder, això és, la instància o instàncies instituïdes, que poden emetre mandats amb autoritat, i que si més no, de forma explícita han d’incloure el que anomenen un poder judicial i un poder de govern. 2. Una societat sense Estat és possible. 3. Una societat sense institucions explícites de poder és un absurd, en el que van caure Marx i els anarquistes. 4. Al costat, o per sobre, de (l’imaginari col·lectiu) d’aquest infra-poder implícit, sempre ha existit i sempre existirà un poder explícit, instituït com a tal, amb els seus dispositius particulars, amb el seu funcionament definit i amb les sancions legítimes que pot aplicar. 5. La necessitat d’aquest poder deriva de quatre factors: 1) el món “pre-social” amenaça sempre el sentit instaurat de la societat 2) la psique de cada ésser humà no està ni pot estar mai completament socialitzada ni ser totalment conforme al que les institucions li exigeixen 3) la societat conté sempre, en la seva institució i en les seves significacions imaginàries, un impuls cap el futur 4) el futur exclou una codificació (o una mecanització) preliminar i exhaustiva de les decisions a prendre. D’això deriva la necessitat d’instàncies explícitament instituïdes sobre la base de la possibilitat de prendre decisions autoritzades sobre el què s’ha de fer i el què no s’ha de fer. 6. ... és tot allò que concerneix al poder explícit.
  
  
  /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} Cornelius Castoriadis, La democracia como procedimiento y como régimen, La strategia democratica nella società che cambia, Ed Data news, Roma 1995 (conferencia 1994)