Al principi a la senyora li va costar trobar les paraules per expressar-se, però en obtenir la seva garantia que mantindria en estricta confidencialitat tot el que sentís, li va suggerir que es casés amb certa noia que ocupava una bona posició social, però per a la qual el matrimoni s'havia convertit en una necessitat. La senyora va deixar anar una petita observació sobre un personatge important i immediatament va prometre diners a Potuguin - una gran quantitat de diners. Potuguin no es va ofendre - havia quedat massa sorprès com per sentir-se enutjat - però, per descomptat, va refusar sense embuts.
Aquesta és la ressenya d'una novel·la clàssica de la literatura russa del segle dinou, que fa de molt bon llegir per la seva brevetat i el seu to lleuger, a estones fins i tot deliberadament humorístic. Publicada el 1867, aquesta novel·la de l'autor Ivan Turguénev (1818-1883) no va causar una gran sensació entre el públic rus, i això s'explica en part pel distanciament de Turguénev respecte a la seva pròpia cultura. Turguénev va viure fora de Rússia - a França, Alemanya i Anglaterra - durant gran part de la seva vida adulta, i la seva aposta per una mena de cosmopolitisme europeu més que pel nacionalisme eslau de Tolstoi i Dostoievski el va deixar possiblement a l'ombra d'aquests dos autors durant gran part de la seva carrera. De fet, va protagonitzar sonades controvèrsies amb tots dos, tot i que es veu que en cap dels dos casos la sang no va arribar al riu. I tot i així, sembla ser que cap al final de la seva vida va arribar a connectar amb una generació més jove d'intel·lectuals "nihilistes" que simpatitzaven amb el seu desencantament i la seva crítica punyent i mordaç al provincianisme rus. La novel·la fa de bon llegir perquè precisament el que en mans de Tolstoi s'hagués convertit en tragèdia aquí no passa de comèdia o melodrama satíric que, al mateix temps, manté una intriga constant i un ritme força àgil. El protagonista, Litvinov, un petit terratinent d'origen humil, arriba a la ciutat-balneari de Baden-Baden per reunir-se amb la seva promesa Tatiana, després d'haver estat estudiant a l'estranger durant anys. Abans de l'arribada de Tatiana, però, troba per casualitat que la seva antiga estimada, Irina, també estiueja a la ciutat amb el seu marit, un general. Irina i Litvinov reprenen el seu romanç de joventut, en un afer que amenaça l'estabilitat de les vides d'ambdós. Si alguna cosa té aquesta novel·la de divertida, apart del sarcasme amb què Turguénev ridiculitza l'esnobisme provincià dels seus compatriotes a l'estranger, és potser la despreocupació amb què explota els trops de la novel·la romàntica. Litvinov, un jove sense esma ni gaire caràcter, més aviat ensopit per no dir directament babau, es debat entre dues dones estereotip: Tatiana, la donzella pura que és descrita en tot moment sense cap mena de defecte, i Irina, la
femme fatale que manipula els homes i els fa anar per on vol gràcies als seus atractius i que, per si tot això li havia passat per alt a algun lector poc despert, per a més inri es tenyeix els cabells de roig. Quan la frustració i l'amenaça latent a la seva honorabilitat es fan insuportables per a Litvinov, aquest fuig al bosc, a la natura en estat salvatge, tan sols per trobar-se la seva ex-estimada a l'ombra del ruïnós castell vell de Hohenbaden. Mentre prova de resoldre el triangle en què es troba ficat, Litvinov també coneix Potuguin, un personatge obscur i misteriós que té en la seva possessió informació sobre Irina que pot fer decantar la balança. En tot cas, es revela, possiblement, com un confident i conseller assenyat, tot i que amb un passat tant o més accidentat que el del mateix Litvinov. En aquest sentit, la novel·la passa com l'aigua perquè en tot moment hi ha informació que se'ns amaga i queda posposada fins a un altre moment. Aquest factor accelera la lectura i, en el cas d'una novel·la així de breu, tot contribueix a una experiència de lectura lleugera, no excessivament complicada ni complexa, però que deixa el bon regust d'aquesta simplicitat. Tot i així, per als qui busquin nivells més complexos de lectura, la novel·la també presenta un subtext polític: la diferència en l'origen social entre els personatges fa que Litvinov es debati entre mantenir-se fidel als seus propis orígens socials o accedir als cercles d'ostentació d'una aristocràcia apàtica i decadent.
Sinopsi: L'argument de la novel·la descriu el triangle amorós que s'estableix entre Litvinov, la seva estimada Tatiana i el seu amor de joventut Irina, en l'ambient de la ciutat turística de Baden-Baden. Mentre el protagonista estudia les seves opcions i prova d'aclarir els seus sentiments, tota una sèrie de personatges secundaris il·lustren les tensions culturals, polítiques i socials dins dels diferents estrats de la societat russa, i també entre aquesta i el món de la cultura europea.
M'agrada: És una lectura molt agraïda. Agradarà tothom que estigui familiaritzat amb els grans clàssics de la novel·la russa.
Adhoc. Filosofia a secundària
(25 sin leer)Associació filosófica de les Illes Balears (101 sin leer)
aprendre a pensar (70 sin leer)
ÁPEIRON (16 sin leer)
Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
Boulé (267 sin leer)
CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
El café de Ocata (4693 sin leer)
El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
FILOPONTOS (10 sin leer)
Filosofia avui
FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
La lechuza de Minerva (26 sin leer)
La pitxa un lio (9417 sin leer)
LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
Minervagigia (24 sin leer)
Orelles de burro (498 sin leer)
satiàgraha (25 sin leer)
19:32 
