15:55 
I per la nit, despertant-se d'un somni, aclaparat i embruixat per la multitud d'apareguts, un home percep alarmat com de feble és el suport, com de prima la frontera que el separa de la foscor. Som petites flames pobrament protegides per fràgils parets contra la tempesta de dissolució i bogeria en què parpellegem i de vegades quasi ens apaguem. Aleshores el brogit somort de la batalla es transforma en una anella que ens encercla, ens arraulim dins de nosaltres mateixos i observem la nit amb ulls esbatanats. Aquesta és una lectura bàsica per tal de comprendre l'experiència del front durant la primera guerra mundial, i especialment el que va significar per a una generació sencera de veterans de guerra que en van poder tornar, però les vides dels quals van quedar profundament marcades pels horrors viscuts. No llegiu Els jocs de la fam si voleu seguir les vicissituds d'un grup d'adolescents enviats a matar-se els uns als altres en un joc de supervivència retorçat. Aquests són els jocs de la fam originals. L'autor alemany Erich Maria Remarque (1898-1970) explica l'experiència en primera persona a través de la veu de Paul Bäumer, un jove voluntari que viu la guerra amb els seus companys de classe. D'entrada, el mateix fet del seu allistament es retrata sota un filtre d'escepticisme: el protagonista acusa el seu antic mestre d'escola - i per extensió tota la generació dels seus adults - d'haver-los abocat a aquesta decisió amb apel·lacions al deure i amb l'amenaça velada de ser titllats de covards. En aquest sentit, com a pamflet polític contra una generació acomodada que pren la decisió d'enviar els seus joves a la guerra, la crítica a Res de nou a l'oest és fins i tot més directa i descarnada que a Johnny va agafar el fusell. La novel·la de Trumbo pateix, en certs moments, d'afectació per causa de la distància cronològica que separa el text dels fets històrics que relata i també per l'agenda política, força evident, que la novel·la defensa, amb les mires més posades a la segona guerra mundial més que no pas a la primera. D'altra banda, la bretxa generacional és un dels aspectes que Remarque retrata de forma més aclaridora durant el relat: els moments més amargs del relat són no sols els retrets que el protagonista dirigeix als seus mestres, veïns i familiars, sinó també la desesperant distància que l'acaba separant dels seus adults un cop torna de permís del front. Els llenguatges que parlen són totalment diferents, i Bäuman, davant de l'horror, prefereix callar abans que ser malentès. La distància els separa fins i tot dels combatents d'edat adulta, ja que aquests tenen una vida feta, una professió i una família, a la qual poden retornar, mentre que un adolescent recent sortit de l'escola queda immediatament privat del seu futur. El relat resulta totalment colpidor en la seva simplicitat. Harold Bloom el va classificar com a peça d'interès històric, però que no arribava a obra d'art. Tanmateix, Res de nou a l'oest aconsegueix traslladar al lector el seu missatge de forma sòbria, encalmada, i lliure de qualsevol pretensió, completament eloqüent en la seva franquesa. Els horrors de la guerra es despleguen un rere l'altre amb tot luxe de detalls. La violència i la brutalitat de la guerra hi són presents, de forma totalment gràfica i palpable, i Remarque sembla plenament conscient de la inutilitat que seria provar d'embellir-les amb recursos literaris. Ara bé, els moments més poètics es reserven per a l'estat psicològic del protagonista i els seus companys, i trobo que és aquest equilibri el que fa de l'obra una gran novel·la, i una obra d'art per mèrit propi. La forma com l'obra està estructurada també contribueix a una experiència de lectura planera i fluïda en tot moment: la trama comença observant la violència de forma velada o indirecta, posposant la veritable cara de l'horror sempre fins a moments posteriors de l'obra. Per això la trama acaba essent un crescendo que deixa la lectura en el seu punt més àlgid. Ara bé, la subtilesa amb què comença aquesta aproximació en els primers capítols és una tàctica intel·ligent per part de l'autor: la novel·la obre amb la companyia de Bäuman rebent doble ració de menjar. El motiu és que només han tornat vuitanta dels cent-cinquanta soldats que havien entrat en acció aquell matí. A l'hospital, un altre soldat amic dels protagonistes mor i deixa les botes a un altre. Aquestes botes aniran convertint-se en penyora que va passant de soldat a soldat a mesura que cadascun dels seus possessors va morint. El desplaçament des de la mera suggestió d'aquestes absències fins a la violència més gràfica i evident es va produint de forma progressiva i gradual al llarg de la narració. La primera vegada que la narració entra pròpiament en l'acció bèl·lica, per exemple, les víctimes de les bombes són un conjunt de cavalls que, en els seus crits animals, amenacen de tornar bojos els soldats. El títol, Res de nou a l'oest, fa referència a la fórmula habitual amb què l'exèrcit informava la rereguarda dels dies més tranquils al front. La ironia d'aquesta fórmula i el paper que juga en contrast amb el contingut de tot el llibre no se'ns desplega en tota la seva nuesa fins ben bé les últimes ratlles de la novel·la, que conclou a un mes escàs de l'armistici.
Sinopsi: El soldat Paul Bäuman descriu en primera persona els seus pensaments i sentiments mentre es troba al front occidental durant la primera guerra mundial. També descriu els seus permisos al poble de la seva família, i una breu estada a l'hospital després d'haver estat ferit de metralla. A mesura que el conflicte va avançant i la moral dels soldats decau, es va fent evident el buit que separa l'experiència en primera persona d'aquells que són al front de la resta del món.
M'agrada: Una experiència de lectura colpidora en tots els sentits i molt informativa sobre l'esdeveniment històric que descriu.