BLOCS DE FILOSOFIA » diciembre 14, 2018

Canales

22264 temas (22072 sin leer) en 44 canales

Associacions

• Adhoc. Filosofia a secundària (25 sin leer)
• Associació filosófica de les Illes Balears (99 sin leer)

Estudiants

• telèmac (1025 sin leer)

Professors

• A l'ombra de Zadig. (165 sin leer)
• Aprender a Pensar (181 sin leer)
• aprendre a pensar (70 sin leer)
• ÁPEIRON (16 sin leer)
• Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
• Boulé (267 sin leer)
• carbonilla (45 sin leer)
• Comunitat Virtual de Filosofia (739 sin leer)
• CONTRA LA NECIESA (31 sin leer)
• CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
• DE SOFISTA A SAVI (10 sin leer)
• DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA (41 sin leer)
• Educación y filosofía (229 sin leer)
• El café de Ocata (4655 sin leer)
• El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
• El Pi de la Filosofia
• EN-RAONAR (489 sin leer)
• ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
• Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
• FILOPONTOS (10 sin leer)
• Filosofía para cavernícolas (598 sin leer)
• FILOSOFIA A LES TERMES (164 sin leer)
• Filosofia avui
• FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
• Filosofia para todos (134 sin leer)
• Filosofia per a joves (11 sin leer)
• L'home que mira (74 sin leer)
• La lechuza de Minerva (26 sin leer)
• La pitxa un lio (9381 sin leer)
• LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
• Materiales para pensar (1017 sin leer)
• Meditacions des de l'esfera (13 sin leer)
• Menja't el coco! (30 sin leer)
• Minervagigia (24 sin leer)
• No només filo (61 sin leer)
• Orelles de burro (498 sin leer)
• SAPERE AUDERE (566 sin leer)
• satiàgraha (25 sin leer)
• UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA (69 sin leer)
• UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR (40 sin leer)
• Vida de profesor (212 sin leer)

(3 sin leer)

• diciembre 14, 2018
• 22:49

  El burro del librero

   » ‎ El café de Ocata
  Con diferentes bestias hizo noche
  en una venta un burro de un librero,
  que una carga de libros conducía,
  no me acuerdo a qué feria de este reino.
  
  Después que buenamente despacharon
  los animales el sabroso pienso,
  en su idioma bestial se entretenían
  sobre varias materias discurriendo.
  
  Cada bestia decía su dictamen
  según su inteligencia y su talento,
  conformándose todos fácilmente,
  sin réplicas, sin contras ni argumentos.
  
  Solo entre todos nuestro lindo burro
  con orgullo insufrible, e inmodesto
  se burlaba de todos bravamente
  su ignorancia bestial escarneciendo.
  
  Por último cansado ya de oírlos,
  con suma gravedad y magisterio
  lanzó un rebuzno fuerte y sostenido,
  medio oportuno de intimar silencio.
  
  “Ignorantes, les dijo, ¿por qué causa
  osáis hablar a donde yo me encuentro?
  ¿No teméis mi censura formidable?
  ¿Ignoráis de mi estudio los progresos?
  
  Los dientes me han nacido entre los libros,
  cuanto se ha escrito trastornado tengo,
  y tan fácil entiendo a los latinos,
  como a griegos, egipcios y caldeos”.
  
  “Según eso, replican, ¿tú has leído
  todos esos autores?” “Ni por pienso,
  pero su ciencia a modo de contagio
  desde los lomos me pasó al celebro”.
  
  Esta satisfacción desatinada
  fue muy cumplida para aquel congreso,
  y en honor de su autor hicieron todos
  salva burral de zumbas y cencerros.
  
  Muchos zoquetes, revolviendo libros,
  que nunca entienden, celebrados veo,
  mas ¿por quién? Por parientes de los otros
  que hicieron salva al burro del librero.
  
  Autor anónimo.
  
  Me encontré este certero poema en el Correo Literario de Murcia,
  del 13 de octubre de 1792.
• 14:27

  Ocata, de nuevo

   » ‎ El café de Ocata
  Ocata es, obviamente, un lugar. Pero no es sólo eso. Para mí es, sobre todo, el encuentro milagroso del cielo, la luz y el agua, en un flujo de vivencias del nacimiento o el ocaso del día.
  
  El paisaje, decía el gran Amiel, es un estado del alma.Y tenía razón.
  
  Pero hoy, que conmemoramos a San Juan de la Cruz, el alma experimenta la alborada luminiscente del alma...
  
  En el inicio es la luz rasgando la oscuridad y ofreciendo el límite de la forma a las cosas (este era el quehacer de la diosa Maat, la egipcia)y, por lo tanto,  la posibilidad de la narración, que es el logossiempre igual y siempre distintoporque cada día la promesa del alba recrea una esperanza indefinidapero real: el alma es alma porque esperaporque tiene fe.La fe es la autoafirmación del alma.
  
  En los auriculares,Cherubinde Massenet.
  
  Me cruzo con caminantes y corredores.Todos van mirando al suelo o a sus cronómetros.Es lo que hay que hacer si todo a lo que se aspiras es a no tropezarse. 
  
  Pero hay que tropezarse con la alboradaporque aquí esta todo como esbozoque pide un logos,como promesa aún no enunciada -como promesa de la promesa- como voz que aún no artículo una palabra-como voz de la voz- como luz cuajando en el relato del día.
  
  

• 0:06

  Desplaçar el centre (#221)

   » ‎ telèmac
  Quan hi hagi igualtat econòmica, política i cultural de veritat entre nacions i hi hagi democràcia, no hi haurà cap motiu perquè cap nació o comunitat hagi de témer l'emergència d'una llengua comuna, ja sigui el suahili, el xinès, el maori, l'espanyol o l'anglès, com a llengua del món. La llengua del món? Un món de llengües! Els dos conceptes no s'exclouen mútuament sempre que hi hagi independència, igualtat, democràcia i pau entre les nacions. 
  
  Aquest recull d'assaigs de l'escriptor kenyà Ngugi wa Thiong'o és fins i tot més amè i fàcil de llegir que la seva principal obra teòrica, Descolonitzar la ment. Aquí, Ngugi recull diferents articles i conferències publicats en diferents ocasions per motius ben diversos, i el conjunt que en resulta és una aproximació exhaustiva i totalment alliçonadora sobre la necessitat de desplaçar els centre cultural en el món d'avui dia. Reivindicar la cultura i la llengua local, en el context postcolonial, es fa més necessari que mai quan la visió hegemònica imposada pel colonitzador sobreviu en els governs neocolonials de després de la independència. És el cas de Kenya, però l'experiència de resistència que retrata Ngugi és extensiva a la resta de països de l'Àfrica i d'antigues colònies d'altres parts del món. Una part de la lluita contra l'opressió imperalista neocolonial passa també per recuperar les llibertats culturals, en tant que la vida cultural de cada lloc queda també colonitzada per la producció de les nacions colonitzadores. Així doncs, per exemple, Ngugi va ser educat en la centralitat i supremacia de la vida cultural britànica mentre el seu germà gran s'amagava a les muntanyes, lluitant per la revolució Mau Mau. L'experiència d'aquestes contradiccions ha format part de la identitat de Ngugi com a escriptor des de la publicació de les seves primeres novel·les, però acaba cristal·litzant en la seva decisió, durant el seu empresonament, de no tornar a escriure ficció en anglès, sinó utilitzar la seva llengua nativa, el kikuiu. Per tal de comprendre aquesta decisió, és fonamental comprendre la dinàmica del poder colonial, i les estructures de dominació política, econòmica i cultural que perpetua. És per això que la lluita per les llibertats culturals i per la centralitat de la cultura local es torna una part essencial de la lluita per la llibertat política en general. Ngugi parla de l'Àfrica en particular però adreça un missatge al món en general: descentralitzar l'hegemonia cultural al món avui dia és bàsic per tal de donar veu a aquells que no en tenen i per tant, lluitar per les llibertats polítiques dels individus i dels pobles. Això passa per desmantellar l'eurocentrisme imperant en la cultura mundial i centrar el focus d'atenció en les cultures locals i les llengües minoritàries. El millor de la proposta és que Ngugi no rebutja l'apropament amb mirada cosmopolita a les cultures d'arreu del món, però defensa que aquesta mirada només es pot assolir a través d'un arrelament profund a la cultura local. L'autor proposa, així doncs, un món de llengües i un món de cultures locals més que una visió unitària i uniformadora del que hauria de ser la cultura. La seva experiència com a autor en un règim repressiu, a través de l'educació colonial, l'empresonament i l'exili, serveixen com a exemple per a les lluites per les llibertats culturals i polítiques arreu del món. Una part important del llibre és també la denúncia del racisme com a element fonamental de la dominació imperialista, mentre que un dels textos més bonics del recull es refereix a la figura de Nelson Mandela amb motiu del seu alliberament, i presenta el cas de Sudàfrica com a exemple per a la resta de nacions africanes. És cert que el recull es va publicar el 1993 i que s'ha de llegir tenint en compte el context històric i polític a què es refereix, però, tot i així, les reflexions que ofereix són molt valuoses per tal d'entendre el funcionament del món actual. 
  Continguts: Els assaigs estan agrupats seguint uns determinats eixos temàtics. La primera part, "Alliberar la cultura de l'eurocentrisme", parla de l'universalisme i el localisme en la cultura mundial, i caracteritza l'imperialisme lingüístic de l'anglès com a llengua del món. La segona part, "Alliberar la cultura dels llegats colonials", se centra en el paper dels intel·lectuals i acadèmics en el món postcolonial, i el seu paper en la subversió dels règims polítics neocolonials al servei de l'imperialisme. La tercera part, "Alliberar la cultura del racisme" se centra en el concepte de racisme a escala mundial i la seva relació amb el colonialisme en el passat, i amb una economia imperialista en el moment present. A la quarta part, "Matigari, somnis i malsons", l'autor se centra més en les seves experiències personals per reivindicar l'Àfrica de l'est com a part de la seva identitat. 
  M'agrada: Igual que passa amb els altres assajos que he llegit de Ngugi, el llibre és molt accessible pel seu estil planer i honest. Es fa molt fàcil de seguir, i en tot moment intercala la complexitat dels plantejaments teòrics amb les experiències personals que els il·lustren.