Cant XIV de l'OdisseaOdisseu arriba a l'estable del porquerol Eumeu, i aquest rep el pidolaire amb hospitalitat. Eumeu lamenta l'absència del seu senyor, a qui creu mort, i es queixa amargament del comportament dels pretendents, que consumeixen sense descans les magnífiques possessions d'Odisseu. Com hem vist anteriorment, la riquesa material era un aspecte molt important del poder polític dels reietons de l'època, i la màxima preocupació d'Eumeu, en aquest sentit, és ser capaç de mantenir la hisenda del seu amo malgrat els esforços dels pretendents per disminuir-la.
Eumeu es malfia dels pidolaires i viatgers errants que arriben a la cort explicant falsedats sobre Odisseu, però el pidolaire li assegura que el seu senyor tornarà. Odisseu li explica a Eumeu una història inventada sobre el seu passat com a cretenc i els seus viatges. Eumeu el compadeix, però no es creu que Odisseu hagi de tornar. Odisseu sopa amb la resta de pastors i de porquers, i Eumeu el convida a passar la nit a la cabana.
 |
| Odisseu i Eumeu de Marc Chagall (1975) |
Com veieu, l'acció s'ha aturat i en alguns d'aquests capítols no hi ha gaire a destacar pel que fa a l'avanç de la història en general. El que destaca sobretot en aquest capítol és l'actitud d'Eumeu, que contrastarà fortament amb la dels servents infidels, que veurem més endavant quan arribem al palau d'Ítaca. Odisseu també està utilitzant aquesta estada amb els servents per començar a jutjar quins d'ells li han estat fidels durant la seva absència i quins no.
Però, quina és la situació laboral d'Eumeu i, com hem vist amb anterioritat, també amb Euriclea? Eumeu no explicarà la història sencera de la seva vida fins al cant següent, però de moment aportaré uns petits apunts sobre la situació dels esclaus a la Grècia antiga:
L'esclavitud a la Grècia antiga
Els esclaus treballaven principalment en activitats com la producció agrícola, la mineria o el servei domèstic. De fet, els antics grecs tenien una actitud ambivalent respecte del treball: en general, no era ben acceptat entre les classes altes (en parlarem a l'últim capítol, quan haguem de parlar del personatge de Laertes), però d'altra banda, els textos expressen admiració i respecte per l'habilitat tècnica. Els esclaus més comuns als textos homèrics són botí de guerra, com es veu molt habitualment a la
Ilíada. A la guerra, el més habitual era esclavitzar les dones i matar els homes. En aquestes situacions de guerra, també es podien produir emancipacions d'esclaus si l'altre bàndol pagava un rescat.
 |
| Eumeu de N. C. Wyeth (1929) |
Tanmateix, a l'
Odissea se'ns explica com Euriclea i Eumeu van ser comprats anys enrere per Laertes i, tot i que no se'ns donen detalls sobre el fet en el text, se sobreentén que, si van ser comprats, la transacció va tenir lloc en un mercat d'esclaus. En aquests casos, els esclaus eren capturats per bandes de pirates o de bandits, que els venien al mercat per obtenir un benefici econòmic.
L'esclavitud era una desgràcia i situava la persona a baix de tot de la piràmide social però, tanmateix, el destí final de la persona esclavitzada depenia en gran part de l'actitud dels seus amos. Tot i que es llegeix entre línies que el destí més habitual era ser maltractat, a l'
Odissea, Eumeu fa diversos comentaris sobre la sort que ha tingut d'anar a parar a un amo que el tracta de forma generosa i magnànima, i sembla que gaudeix d'un règim de semi-autonomia a l'hora d'ocupar-se dels ramats de porcs.
Els esclaus que veiem als textos homèrics eren propietats privades dels seus amos, tot i que també hi havia altres tipus i estatus dins l'esclavitud. En certes àrees, els esclaus estaven lligats a la terra més que al seu amo, i s'assemblaven més al que després entendrem com a serfs.
Però el tema és més complex i ambigu encara. Hi havia un nivell de servitud que, valorativament almenys, estava encara per sota de l'esclavitud. Es tractava dels
thetes, treballadors que es veien obligats a llogar-se a un amo a canvi de diners, però sense cap certesa d'acabar rebent aquest pagament al final. La seva posició social era més baixa que la dels esclaus perquè, mentre que aquests pertanyien a un
oikos, els
thetes no pertanyien a ningú. I aquest sentit de la pertinença és el que marca la diferència. L'única forma que se m'acut d'interpretar-ho és la diferència entre un contracte fix i un de precari, per dir-ho així. Tot i que els esclaus no rebien un sou pel seu treball, la seva situació era estable, mentre que els
thetes havien de sobreviure treballant per a altres sense cap mena de garantia de remuneració o de continuïtat. En el famós passatge d'Aquil·les a l'Hades, que vam llegir al capítol onzè, és precisament a aquest estat de
thes que Aquil·les es refereix quan lamenta la seva elecció de la glòria eterna em comptes d'una vida anònima. Fins i tot la forma més baixa de vida social li sembla més desitjable que allò en què ara s'ha convertit.
La informació l'he treta de:
12:45 
