7:03
»
A l'ombra de Zadig.
El que llegiràs ara es una critica cap al mon i segurament cap a tu també, nois i noies del institut Maria Aurèlia Capmany, vosaltres que us creieu moderns, “ments obertes”, que us agrada innovar i crear tendències, canviar el món… Per què us alarmeu al mínim canvi?
Sempre seguint una rutina a la qual no pot haver-hi cap mena de canvi, es suposa que som joves i no hem de ser uns reprimits de la societat, hem de ser caòtics, hem de viure la nostra vida fent el que ens agrada, i no el que als demés els agrada.
La majoria de decisions que duem a terme les fem pensant que li semblarà a les persones del nostre entorn en comptes de preguntar-nos a nosaltres mateixos si ho volem fer, ja que les conseqüències ens repercutiran a nosaltres, amb tot això el que vull dir és viviu la vostra vida i deixeu viure en pau als altres