20:07 És molt fàcil dir que una cosa és lletja o bonica. A vegades, quan ens pregunten la nostra opinió sobre què ens sembla qualsevol cosa, la nostra resposta pot ser “em sembla bonic/a’’ i ja està. Li donem a aquesta cosa que jutgem un qualificatiu no objectiu i ens centrem només en l’ exterior.
Com a resposta a la pregunta que hi ha reflectida en el títol d’ aquest assaig, diré que no. No existeix cap criteri universal que pugui determinar què és o deixa de ser bell, i ara explicaré el perquè.
Si observem els cànons de bellesa a través de la història, ens adonarem que aquests han variat molt durant les diferents etapes. A la prehistòria, per exemple, una dona agraciada era aquella que gaudia de molt volum corporal. Avui en dia aquesta concepció de la bellesa no es manté, sinó que sembla ser que la bellesa està en cossos prims i atlètics.
O almenys això és el què creu la societat del segle XXl… Si hi hagués un criteri universal, la percepció de la bellesa s’ hagués estancat i seria inamovible.
Tornant al tema clau d’ aquest assaig. La meva resposta davant la pregunta que menciona si hi ha criteris universals per a determinar què és bell és NO. No n’ hi ha.
Si existís cap criteri que digués com ha de ser la bellesa, tothom seria igual. Perquè la bellesa és bona, no? Tothom vol veure’s bé davant un mirall. A ningú no li agrada sentir-se lleig. Però com no n’ hi ha cap, ens haurem de conformar amb la subjectivitat. Si jo dic que una cosa és bonica i tu dius que una cosa és lletja, he de respectar la teva opinió. Perquè no hi ha cap persona en la faç de la terra que et pugui dir que allò no és bonic (sempre parlant de la bellesa percebuda pel sentit de la vista), ja que és la teva opinió, subjectiva. Et poden donar la seva, però no obligar-te a pensar que allò que tu consideres bonic no ho és. Com que no hi ha cap criteri universal, es pot discutir, però ningú mai no tindrà raó absoluta sobre la bellesa de qualsevol cosa.
Mai no va malament dir que la verdadera bellesa no es mesura en cànons, en mides, en quantitat de bottox emprat a la cara… No. La veritable bellesa es troba dins d’ un mateix. En l’essència. Per tant, depèn de com som, ens poden qualificar com a persones belles o no. Aquesta qualificació mai serà un criteri absolut, ja que no crec que tothom hi coincideixi en què és bell o què deixa de ser-ho. Com he dit abans, una cosa subjectiva mai no pot ser un criteri.