En aquesta societat lliure de creença i pensament, el tòpic dels drets dels animals s’està convertint en un tema interessant i rellevant. Són moltes les notícies que cada vegada més informen sobre les crueltats humanes; com pot sobrepassar els límits l’home i com, injustament, sofreix en silenci l’ésser viu. Actualment estem assabentats dels abandonaments de gossos i gats, del malestar de cavalls, vaques…, de les festes tradicionals on els animals són utilitzats com a diversió. Aquests successos ja no passen desapercebuts i, fins i tot, ja s’han creat associacions i organitzacions en contra d’aquests fets i que tenen com a objectiu protegir-los i manifestar els seus drets.
Per contra, no tot es compleix dins lo pactat. Tal i com indiquen els articles dels Drets d’animals, tots ells neixen i tenen dret a l’existència, a més a més de viure en total llibertat dins el seu ambient natural corresponent. Per tant, com podem respectar-los si finalment violem els seus drets sacrificant-los i consumint-los?
Honestament, no els respectem. Ens contradiem quan sentim llàstima i pena per ells, per veure’ls i saber quin serà el seu final, el qual no importarà temps després ja que nosaltres mateixos els ingerim per benefici propi. Malgrat però, i dins la seva condició, els grangers els han d’oferir una estança i un benestar digne. Han de ser nodrits correctament i cuidats amb estima. En alguns vivers els porcs, per exemple, han de sentir dol quan els marquen amb ferro candent, al contrari que les ovelles que les posen com una mena d’arracada amb una etiqueta i que no dol tant. Altre exemple de crueltat és quan han de ser transportats; en algunes granges amunteguen els animals, els xuten i són llançats amb força violència dins els camions. Els pollets són separats de les seves mares i si són mascles els eliminen sense miraments, en canvi, les gallines són utilitzades com a ‘’màquines de donar a llum’’ sent inseminades artificialment una i altra vegada.
Això no succeeix amb gossos o gats. Quan a la televisió vegem granges ens mostren la típica granja amb un verd prat, un granger feliç, tot en funcionament, etc. Però la realitat és una altra i no convé ensenyar-la. L’ésser humà només pensa en els diners i en allò que és material, però què fer si és això el que et dona el pa de cada dia? Clarament no podem sobreviure a això, altra cosa important és que l’home ha de menjar de tot. No pot estar vivint a base de verdura o solament peix perquè l’organisme necessita de tot. Aquests aliment ens proporcionen ferro, fòsfor, proteïnes, calç i altres propietats més. Totes elles són importants i sense aquests animals no podríem obtenir-les ni funcionar bé.