QUI TÉ POR DE LA FILOSOFIA?
LECTURA PÚBLICA DE TEXTOS DE FILOSOFIA per impedir que s’aprovi la nova Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat de Educativa, tal i com figura a l’Avantprojecte del 14/02/2013.
La LOMCE pretén eliminar dues de les tres assignatures obligatòries de Filosofia a l’ensenyament secundari, la Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat passa a ser optativa, l’Educació eticocívica de 4t d'ESO desapareix, a més de suprimir l’Educació per a la Ciutadania de 2n d’ESO. Aquesta retallada entra en contradicció amb els mateixos objectius formatius que es declaren al preàmbul de la nova llei, a més de contradir les recomanacions de la UNESCO en el seu informe
La Filosofia, una escola de la llibertat, que atribueix a la Filosofia un paper formatiu fonamental i considera, per això, que ha de formar part del currículum bàsic de l’alumnat de tots els sistemes educatius del món. Textualment afirma que “
la filosofia s’ha d’enfortir allà on ja existeix i se l’ha de promoure allà on encara no es practica.”
Els estudis de Filosofia proporcionen a l’estudiant quatre tipus de formació: a) una formació instrumental en l’ús rigorós del llenguatge oral i escrit, i en la comprensió de conceptes i problemes, la qual cosa els ajuda a millorar les seves capacitats de raonament i comunicació; b) una formació transversal i interdisciplinar, que els permet connectar els diversos sabers del currículum i desenvolupar una major capacitat de judici per afrontar la complexitat del món contemporani; c) una formació històrica bàsica sobre els grans sistemes de pensament que han configurat i segueixen configurant la identitat cultural d’Occident; d) i, per últim, una formació integral que els ajuda a conciliar el coneixement, la moral i la sensibilitat, i que és imprescindible per a la seva maduració personal i la seva qualificació professional.
Rebutgem que la Filosofia sigui utilitzada una vegada i una altra, pels successius governs de l’Estat espanyol, com un comodí que s’estira o s’encongeix capriciosament amb cada nova reforma educativa; com una arma llancívola en la lluita ideològica entre els partits polítics; i en el cas de l’Ètica, com una moneda de canvi susceptible de ser intercanviada per l’ensenyament de la religió. La Filosofia té una llarga i sòlida tradició acadèmica, independent de les diverses ideologies polítiques i de les distintes confessions religioses, i constitueix una senya d’identitat imprescindible de la cultura occidental.
Per tot això, demanem a tots els responsables d’Educació que la futura llei mantingui les tres matèries obligatòries de Filosofia en els tres darrers cursos de l’educació secundària (4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat), de manera que quedi garantit un cicle formatiu coherent i complet en Filosofia, acadèmicament equiparable al d’altres matèries que han estat reconegudes com a troncals al batxillerat: Llengua, Matemàtiques, Història i Anglès.
PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA FILOSOFIA [] LECTURA PÚBLICA DE TEXTOS DE FILOSOFIAPALMA, 16 DE MARÇ DE 2013