Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de ser agressiva ja que la pregunta es pren per irònica i mordaç. La filosofia no serveix ni a l’Estat ni a l’Església, que tenen altres preocupacions. No serveix a cap poder establert. La filosofia serveix per entristir. Una filosofia que no entristeix o no contraria algú no és una filosofia. Serveix per detestar l’estupidesa, fa de l’estupidesa una cosa vergonyosa. Només té aquest ús: denunciar la baixesa del pensament sota totes les seves formes. ¿Existeix alguna disciplina, fora de la filosofia, que es proposi la crítica de totes les mistificacions, sigui quin sigui el seu origen i la seva finalitat? Denunciar totes les ficcions sense les quals les forces reactives no podrien prevaler. Denunciar, en la mistificació, aquesta barreja de baixesa i estupidesa que forma també la sorprenent complicitat de les víctimes i dels autors. En fi, fer del pensament alguna cosa agressiva, activa, afirmativa. Fer homes lliures, és a dir, homes que no confonguin els fins de la cultura amb el profit de l’Estat, la moral o la religió. Combatre el ressentiment, la mala consciència, que ocupen el lloc del pensament. Vèncer el que és negatiu i els seus falsos prestigis. Qui, a excepció de la filosofia, s’interessa per tot això?
Deleuze, G., Nietzsche i la filosofia.
(Examen PAU 2002-2003)
El comentari
Josep-Maria Terricabras
1.- Expliqueu breument quina és la idea principal del text.
Amb aquest text, Deleuze es proposa explicar quina utilitat té la filosofia i combatre el prejudici segons el qual l’activitat filosòfica no serveix per a res. Segons ell (però alhora des d’una perspectiva nietzscheana, ja que el fragment forma part d’una obra que parla de Nietzsche) la filosofia té un objectiu absolutament diferent de la resta d’activitats humanes. No serveix els interessos de ningú sinó que es proposa desemmascarar la falsedat, l’estupidesa, la baixesa intel·lectual. Deleuze posa en relació la filosofia amb la llibertat perquè fer filosofia és l’única manera d’alliberar-nos de la confusió en què vivim immersos, dels interessos barrejats de la política, la moral o la religió, que amb tots els seus prejudicis (mistificació, ficció, mala consciència, ressentiment) esclavitzen la nostra manera de pensar i veure el món.
2.- Què vol dir “la filosofia serveix per entristir”?
Aquesta expressió vol posar de relleu que l’activitat filosòfica no pot deixar indiferent. No serveix per tranquil·litzar-nos sinó per inquietar-nos. De fet, el principal objectiu de la filosofia és plantejar-se interrogants, fer-se preguntes, i una pregunta, quan és una bona pregunta, és sempre motiu d’inquietud perquè fins que no hi donem resposta no estem en pau. A més, moltes de les preguntes que genera la filosofia no tenen una única resposta; a vegades, de fet, no tenen cap resposta definitiva, del tot acabada, sinó que ens hi anem apropant a poc a poc i des de punts de vista diversos. És per això que Deleuze diu que la filosofia serveix per entristir, perquè ens situa en una espiral de recerca que pot resultar apassionant però que és tot el contrari de la calma i la tranqui·litat que té aquell qui està convençut de saber-ho tot i haver donar resposta a totes les preguntes.