L’altre dia vaig estar llegint “Retrat d’un adolescent” que pertany al llibre “La vida humana”, de André Comte-Sponville. És un assaig en el qual l’autor reflexiona sobre la vida humana. Aquest, es divideix en les dotze etapes més importants de … Continua llegint →
Ahir es plantejava un dissabte normal com qualsevol altre, em vaig aixecar a les 8:30h i vaig anar al poliesportiu a fer taules (apuntar els punts d’un partit), en acabar vaig recollir els diners que em paguen per fer aquesta … Continua llegint →
Quan era molt petit la meva àvia va quedar molt sorpresa quan em va veure amb un cub de rubik, que portava voltant per casa molt de temps, acabat. En aquell moment evidentment, el vaig fer arrancant les etiquetes de … Continua llegint →
Eric Abidal es va despedir de l’afició del barça ahir, en l’últim partit de lliga al camp nou que enfrontava a l’equip blaugrana amb el Màlaga de Pellegrini. Ha estat una setmana llarga per al jugador francès, de fet, totes … Continua llegint →
Una de les funcions secretes dels mòbils és que pots tafanejar, sense problemes, en la vida íntima d’un desconegut. Dit així pot sonar molt estrany, però si et pares a pensar i mires al teu voltant, veuràs com no et … Continua llegint →
Voces se levantan en la oscuridad imprevista. Y ellos, que lo saben, no dicen nada. El fuego se aviva, mientras la luna calla. El corazón se retuerce, con mentiras mal buscadas. Pero el llanto no se apaga la marea se … Continua llegint →
L’altre dia vaig veure una nena que contemplava com volava una papallona. Vaig intentar posar-me en la seva pell i poder-me endinsar en la seva forma de pensar. Per fer això havia de fer-me preguntes tals com “Què té d’atractiu … Continua llegint →
Una gran emoció ha envaït el comiat d’Eric Abidal a les intal·lacions del Camp Nou. “Segur que tornaré perquè tinc una proposta molt interessant del club”, ha afirmat el jugador francès, amb la veu entretallada i reprimint-se les llàgrimes. Aquesta … Continua llegint →
Hacía ya un buen rato que miraba por la ventana, sin ningún tipo de objetivo. Ese día caían cuatro gotas, estaba el suelo de la calle medio mojado. Mi mirada seguía a una gota que finalmente acabó en el suelo, … Continua llegint →
Hay momentos que te marcan para el resto de tu vida…¿menuda afirmación más típica acabo de hacer, no? Pues sí, ayer estuve reflexionando sobre ese lugar común, ese tópico tan usado pero poco sentido con sinceridad. Son momentos muy puntuales … Continua llegint →