I si el procés que Plató explica en el seu diàleg de la República utilitzant el mite de la caverna fos a la inversa de com l'explica ell ? I si vivim fora de la caverna envoltats d'una llum del sol encegadora i enlluernadora que no ens deixa veure la realitat tal com és ? Imagina't aquesta situació : uns homes creuen viure en un món que els enlluerna , els encega, els fa veure amb una brillantor inusual les coses. Observen i miren tot allò que els envolta amb tots els colors del blau, el verd, el groc, el vermell, el marró... En aquesta realitat es troben uns homes i dones que miren però mai veuen res , observen però no saben entendre res, ..
Un dia un home veu unes petjades , podomorfos , una mena de rastres incerts que creu que indiquen o senyalen alguna cosa . La muntanya de Tindaya és màgica per tots els seus habitans i per això des de fa temps fan festes al sol . Un astre que il·lumina però també dóna calor i energia quan es troben envoltats per ells. Els nens i nenes juguen a la vora de les petjes que els seus pares han fet al cim de la muntanya donant gràcies i honorant la força que el Sol els dóna i ofereix .. 
Però un d'aquests nens , potser el més eixerit , troba un forat sota a terra que porta a l'interior de la terra i es decideix baixar per la rampa relliscadissa i profunda que porta a la foscor... La baixada no li resulta fàcil perquè les roques resulten escarpades . Cau alguna de les vegades però no desestima seguir avançant cap al seu interior. Potser la curiositat ? 
Aquell porta d'entrada a la cova fosca i humida sembla molt diferent de tot allò que ha vist fins aleshores. Allà no hi ha sol ni lum i a les palpentes va tocant tot el que troba agafant-se a les pedres i entre les pedres i el polsim que en moure's per l'interior va produint-se.. A fora queda el món que fins aleshores coneixia. Un món ideal i perfecte que l'il·luminava .... 
No deixa de ser una aventura arriscada i difícil que sap que el pot portar al desconegut i fins i tot a la mort ... Què s'amaga en la fosca ? Què s'amaga en aquelles tenebres ? No ho sap però mogut per la por i el desconcert s'endinsa en aquell lloc ...... a mesura que camina endins poc a poc va pensant com les coses que veia no eren el que ara li semblen i com allà no sent la calor ni sent la força que abans la seva pell i el seu cos tenien ..però s'adona que ara li cal cada vegada més estar més atent a tot el que toca, observa de ben aprop, olora , .... així va arribant mogut per tot allò que la seva ment el porta a voler saber ...
Dins la caverna les ombres semblen originar formes fantasmagóriques i màgiques que fins aleshores no havia pensat mai .... Qui són? Què són ? Ombres grans , petites, llargarudes, estretes, amples.... Uff es veu obligat cada cop més i més a seguir cap al fons de la caverna inhòspita i tenebrosa ...
Tot sembla que canvia allà dins perquè ja no sap on és , on està , on es troba , per que hi és allí ? Però mogut per aquest miratge s'endinsa sense perdre més temps ....
I finalment troba aquell espai que li resulta diferent , divers, canviant, desconegut.... Per fi s'adona que aquell lloc li ofereix la seguretat que abans mai havia obtingut i per això decideix quedar-s'hi per sempre ... La caverna per fi ha salvat la vida del nen que ha pogut entrar i quedar-se per instarlar-se i viure en aquell lloc ombrívol, fosc , humit ...
L'alliberament ara més que mai el sent i experimenta en la seva pell , en la seva mirada ..contempla tot el seu voltant i pot gaudit protegit del món exterior de les feres, dels homes, de les besties, de les inclemències del temps ... allà hi restarà per sempre més .....esperant la resta dels seus dies ..
