Fa uns anys tenia la plaça definitiva a l'Institut Josep Puig i Cadafalch de Mataró. He estat més de 14 anys per treballar de cap de departament de socials , de coordinació del Pla d'Actuació de Millora PAC, de coordinació de Batxillerat , de tutor . Al llarg d'aquests anys vaig veure tres models d'Equip directiu : un model podriem dir participatiu, col·laboratiu, que contagiava optimisme amb un director que de tant en tant passava per les classes per parlar amb els nois i noies sobre què creien , que pensaven , on la convivència es treballava com una resolució , com un entrebanc que tothom hi guanyava, amb un secretari i una cap d'estudis amb cadira de rodes i un coordinador pedagògic innovador i en constant voluntat de lluitar per modificar les coses que eren a tota hora al centre ... això va durar uns 3 anys , Un segon model que va venir amb la voluntat continuista de seguir amb l'herència però que va tenir les coses difícils per no tenir un equip de direcció cooperatiu, col·laborador, participatiu només el cap d'estudis que va morir uns anys després i la directora així com un cap d'estudis adjunt a vegades una mica absent de la realitat però també participatiu van treballar per coordinar, dinamitzar, dialogar, amb una visió pedagógica clara i amb voluntat de fer educació de debó...però el coordinador pedagògic i el secretari del centre van instal·larse en la concepció del funcionariat i de les funcions de les tasques i prou...Un grup de professorat fins i tot vàrem voler parlar amb la direcció que va escoltar les nostres propostes i percepcions d'una linia que s'estava enfonsant de la primera. Cal dir que el centre està a la periferia de Mataró i que l'alumnat pertany majoritàriament a una zona o barriada de treballadors que consideren que l'educació i la cultura en general no resulta precisament la millor eina per trobar feina i treball. Es viu de molta economia sumergida i de les prestacions socials que moltes families amb dificultats cobren , la propia regiduria de l'ajuntament considera la barriada com hermètica i difícil d'accedir-hi. Tenien un centre de tutelatge de menors de la Generalitat al costat que l'ajuntament ha considerat sempre complex i dificil per ubicació i situació... Un parc que intentà canviar l'entorn i la biblioteca del centre que es va obrir a les families però que no va tenir èxit . Per això la promoció del centre a l'exterior ha estat una constant per difondre la feina dels professionals en molts àmbits encara que no ha destacat mai al llarg dels 14 anys per la qualitat educativa si per la voluntat dels uns i altres ... Aquella segona direcció va finalitzar amb la incorporació de la direcció a la regiduria d'educació de l'ajuntament i amb alguns claustres finals que van evidenciar una forta fractura entre la Junta -ja no equip directiu - i la resta del claustre ...de fet no va existir practicament un bon comiat en finalitzar els 6 anys de direcció . Però el tercer model que encara perdura avui ha estat i està molt lluny del que fins ara he relatat doncs en primer lloc va arribar una direcció molt tecnocràtica : directora, coordinador pedagògic, cap d'estudis adjunt, cap d'estudis, .... repetien dos càrregs de l'anterior Junta que havien estat més qüestionats i s'instal·lava una idea d'eficiència, eficàcia, perdent absolutament tota la linia pedagògica anterior ..es van eliminar dels equips docents la dinàmica de treball , les coordinacions van adquirir uns poders de codirecció i reproducció de la voluntat de la Junta directiva i amb la incorporació del cap d'estudis el segon any del mandat s'incrementà la fiscalització, la desconfiança entre claustre i junta directiva, i comença un llarg periode de tensió ... La pèrdua del valor dels consells escolars , la consulta simplement informativa dels claustres, generà per part de tothom una escampada d'alguns professors i professores que van optar per marxar després de ser cridats als despatxos per ser recriminats per la seva conducta crítica i segons ells bel·ligerants... Prova d'això va ser que tot just va entrar aquesta tercera Junta es va prioritzar canviar el mobiliari dels seus despatxos i per callar les consciències es va dotar d'alguna part de materials alguns departaments però realment va ser una operació de maquillatge i redecoració .... Quan jo amb altres professors van valorar el segon any el mandat de la direcció per una decisió de la inspecció encara no s'havia del tot destapat el que els anys posteriors va originar-se...
Va ser aleshores que vaig començar a entendre que el canvi de noms d'educació a ensenyament no havia estat casual i que la professionalització dels càrregs vitalicis amb cobrament de les percepcions retributives ad perpetuam no era tampoc un veritable incentiu...Les coordinacions van passar a ser simples mecanismes de treballar per la Junta i es va reduri quasi del tot tota forma assemblearia, tota forma de consulta, tota forma democràtica de participació .... Jo havia començat la meva tesi doctoral amb la voluntat de treballar les experiències sobre l'ètica en el discurs de la comunitat educativa tot analitzatnt etnogràficament en quaderns de treball per observar entorns com els equips docents, els claustres, els consells escolars, les sales de professorat, les aules, ..però en arribar l'hora de demanar alguns documents que havien servit per valorar els punts forts i febles de l'Institut així com les propostes de millora , així com altres documents que analitzaven el grau de satisfacció del professorat i alumnat en el centre la direcció va impedir clarament que jo hi tingués accès ..No cal dir que per part de la directora de tesi realment ens sentirem sorpresos per aquesta reacció i falta de voluntat de col·laboració per part de la Junta directiva.... I posteriorment després de més de 5 anys de cap de departament de socials amb programes dirigits col·laborativament amb Casa Sepharad , Memorial Demoràctic, Aprenentatge i Servei de Mataró, Radio Mataró, Amical Mauthausen, Gent Gran de Mataró , ... em van donar la noticia que jo no podia treballar més donant història ni portant treballs de recerca d'aquesta especialitat... Finalment com podeu entendre vaig optar per marxar sense cap comiat a ningú de cap tipus , per la porta del darrera i en silenci rebutjant una samarreta en temps de retallades que havien gastat per difondre novament la imatge de bohomia del centre ....
Enguany veig en el nou centre de Sant Cugat coses que em recorden aquella darrera època ...Com cada curs es proposen canvis per les matèries de Batxillerat .. La nova Junta que ara es fa dir Consell de direcció ja ha començat a tenir actuacions que entenen més l'ensenyament com una gestió que com un forma de ser i estar en el procés d'aprenentatge...
En el darrer any de l'anterior Institut vaig assistir a un espectacle patètic que ahir en el nou centre es va tornar a reproduir .. Amb les hores que dona la Conselleria d'ensenyament pels grups de batxillerat calia retallar matèries i es va decidir votar a ma alçada a favor de la continuïtat de la Psicologia o del Grec ..Recordo que la professora de Grec i Llatí feia exactament 16 hores i tenia una reducció de 2 per biblioteca i la resta donava una optativa de cultura clàssica per "un grup d'excel·lència" a 4 ESO. Jo en aquells moments partia de 6 hores de filosofia al batxillerat i la resta omplia amb hores de socials de segon d'eso i quart d'eso així com amb ètica .... Els arguments que es van donar a favor i en contra van estar dirigits a les proves de les PAU sel·lectivitat i a la ponderació del grec per la majoria de les matèries ...La professora de grec va tenir més vots al seu favor i va guanyar...Era una operació de WINWIN , de joc de tronos ...
Ara novament he viscut una situació semblant però amb els anys amb una escenografia molt diferent i amb uns personatges molts diferents... El consell de direcció en dues trobades anteriors havia apuntat que calia canviar el curriculum de batxillerat però a les demandes del professorat de presentar per avançat una proposta o propostes havia preferit no avançar res de res però si demanar les nostres opinions... Vaig comentar personalment que s'havia de fer un exercici de professionalitat i de col·lectivitat per considerar que erem un centre i que calia promoure una cultura comuna i no un principat de petits reines de taifes ...Em van agafar la paraula però vaig intuir que potser m'havia equivocat....per allò d'apropiar-se del missatge i convertir el missatger en un pal de paller.... Efectivament vaig rebre diumenge just abans del dia de la reunió un correu amb les propostes de la nova direcció definides i al vespre amb un enorme dolor i tristessa vaig rebre un correu del meu company de grec de l'institut ... Crònica d'una mort anunciada... La nit no va estar tranquil·la i vaig voler arribar ben puntual doncs sé que ells destaca per la seva puntualitat britànica i en vàrem parlar força estona , la reunió era dins unes hores ....jo vaig comentar que potser podiem renunciar a la psicologia per fer el grec .. Per mi tenint-l'ho a ell com a company crec que era i és un valor afegit considerar que s'havia de mantenir el grec ...Les raons que he entés aquest temps que he compartit amb ell el seminari són moltes i molt variades ....la seva categoria, la seva amabilitat, la seva docència, la seva prudència, les paraules, ... la seva figura fins i tot.... També vàrem parlar d'altres opcions de matèries com Literatura catalana i castellana , etc....
En arribar a la reunió he tingut dos impressions increibles : en primer lloc que el director considerava que en el marqueting del centre el Grec no es venia i que el professor com tots els departaments havien perdut hores i matèries no tenia altre cosa que acceptar la realitat i en segon lloc que la majoria del professorat valorava la importància del grec però no estava disposat a renunciar a res personal per contrarestrar la situació ... Una de les propostes per exemple va ser doncs que els majors de 59 anys renunciessin a les 2 hores lectives que els resten en arribar a l'edat i que d'aquesta manera el centre no les perdia i el professor de grec podia continuar , també es va dir quan jo vaig comentar que perquè no psicologia a canvi de grec les raons que es van donar eren de quantitat d'alumnat matriculat a diferència dels pocs alumnes de grec ....i fins i tot la direcció va comentar que es podia donar unes hores perquè el grec es fes a distància a la IOC ,,,
En definitiva un professor que porta més de 30 anys al centre veu com les raons que s'esgrimeixen per retallar el grec que ha impartit al llarg de tota la seva carrera professional resulten ser de tipus empresarial , i que la solidaritat o la voluntat comuna de lluitar contra aquests veritables xantatges no resulta en una crònica d'una mort anunciada d'una matèria que sent d'humanitats es veu obligada a desaparèixer... Hi havia fins i tot per part de la direcció arguments del tipus no podem caure en la persona del professor que ens l'estimem per considerar millor o pitjor el manteniment de la matèria... El company de grec va marxar abans doncs dóna classes a la Universtitat però en les seves dues intervencions només podia pensar jo en la irracionalitat cruel que el Departament d'Ensenyament està fent per destruir i acomiadar tots els valors de la tradició clàssica i en les seves paraules tranquil·les i pacients dient jo he estat un professor durant anys ...
Després de tot això crec que he aprés una lliçó i que aquesta no resulta altre que gaudir més del poc temps que em queda amb els amics i amigues ...
