No puc entendre com hi ha qui parla de racisme i sosté amb l'alumnat una manera d'actuar racista i xenófoba menyspreant i menystenint aquell alumnat que és amb dotze anys o tretze inexpert amb això de viure la vida adulta. No puc entendre com hi ha qui creu que ensenyar és donar lliçons sobre la moral que cal tenir , sobre l'educació que cal sostenir i sobre el que cal aprendre i no aprendre...
Hi ha lliçons que la vida ensenya . Les situacions que avui podem trobar dins un institut no deixen de ser a vegades més greus o més complexes que les urgències hospitalàries.
Un pare arriba al matí a primera hora demanat i exigint que se li torni el mòbil del seu fill i demana per la persona responsable que li va prendre l`aparell..... Sota l'amenaça de la demanda judicial i una violència velada imposa la seva força per sortir-se'n amb la seva.. El conserge no pot aturar aquesta impulsivitat adulta i l'alumne que el dia abans ha cridat contra el món i contra la vida amb tot tipus d'insults contra el sistema educatiu veu com finalmente ha guanyat la seva partida. El pare reforça l'actitut del seu fill i d'aquesta manera el centre consegueix un cop més la desacreditació pertinent per ser considerat una mena de guarderia sota el control dels clients que manen per sobre de les normes , les decisions .
Aparentment sembla que ens trobem en una situació de control i accès als mecanismes que en un centre haurien de regular. Evidentment no hi ha cap guarda de seguretat a la porta amb porra .....
Fins aquí sembla que l'acció respon al criteri d'ensenyament els nois o noies no son altre cosa que els nostres clients i nosaltres uns buròcrates que oferim informació més que coneixement...
Però si valorem una mica més d'aprop allò que ha convertit tot en normes i documents com els NOFC dels centres em fa pensar .
Tot té un context i una situació que pot no descriure simplement les circumstàncies sinó també les pot explicar per anar més enllà del que diem ensenyar i comença a pensar-se com educar.
El noi té 12 anys i la seva vida no és fàcil amb unes circumstàncies adverses ... la seva inestabilitat emocional és evident des del principi de curs ... La manca d'afectivitat i d'estima personal va conduïnt cada cop més a una fragilitat humana que fa creure que tot podria estar força perdut a nivell social i personal. La familia en més d'una ocasió ha demostrat aquesta hostilitat i ha fet manifestació de no saber atendre una situació familiar com la que té. I aquí entren en joc les famoses normes del centre que estableixen que l'ús dels mòbils està prohibida .. La norma s'aplica i no es pot fer excepcions de cap tipus ...i aquí ve la qüestió doncs l'alumne un bon día veu com la única forma de comunicació amb la persona que en aquests moments és el seu referent per sobreviure davant tanta hostilitat adulta se li prohibeix. "Ja no tens mòbil" i la norma diu .....
I aquí entra en joc aquest món absurd de qui volen i defensen les normes per sobre de totes les normes i els qui pensem que més enllà de les normes hi ha el sentit comú , l'educació i les persones ...
Si d'aquesta qüestió en fem un debat per passadissos i convertit això en una qüestió d'estat i un problema d'abast mundial convertim les víctimes autèntiques en autèntics éssers que mai s'adaptaran a la vida i a la realitat ....
I es cert que cada cop menys puc escoltar com un tipus de professorat fonamenta en l'ensenyament tot el seu únic discurs per parlar de bretols, de primitus, etc etc ... Sento doncs una gran pena en el meu cor que no puc oblidar curs rera curs....