Fa temps que observo en vosaltres un cert desencís pels estudis. No és fàcil avui lluitar davant una nova crisi -no ja econòmica com fins fa poc- sinó ètica de valors, creences , idees i sentit.
Observo com fa dies i dies molts de vosaltres heu decidit seguir estan aseguts i asegudes en les vostres cadires sense més. Em preocupa aquesta necessitat que veig de renunciar a tenir motius suficients per encuriosir-vos per la vida i les seves coses. El coneixement no és tan gran com suposem però tampoc és una cosa menyspreable. Més que conèixer coses el que m'agradaria és aprendre a tenir curiositat per descobrir en les coses que veieu el que passa, succeeix ... Aficcionar-vos a un passeig per la vida mateixa amb altres ulls i altres mirades on pugueu palpar i degustar de cada gest, mot i paraula un bri d'amor, un bri d'esperança i un bri d'alegria.
Sé que a vegades costa creure en un mateix i que no és gens fàcil quan sentiu dia rera día un discurs monotemàtic que ús indica que no sabem que feu aquí fent el que feu, no serviu per fer aquests estudis, no estudieu, no , no , no , no ....
Vàrem començar un projecte amb ganes el primer día. Recordo com les vostres cares il·luminaven tota la classe, el somriure de la Luisina, o el bon seny i consell de l'Alba, o la saviesa de Helena, o la maduresa de l'Adriana, també el bon criteri de l'Alex , o la seriositat del Jordi, o les ganes de voler aprendre de l'Elisa, o la voluntat de la Greta, i així un rera altre.... Per això vàrem pactar la distribució dels llocs en forma de doble U -cosa que va fer reflexionar al propi director i va portar a un arquitecte per valorar aquesta distribució per tot el centre . O bé les tutories on insistiem en el compromís de callar , de respectar el torn de paraules, el silenci com element de concentració i importància , el saber responsabilitzar-nos del que fem i del que ens fa actuar... Per això començarem treballant els apunts amb una graella penjada a l'aula per gestionar cadascú el que podieu millorar. Més endavant vàrem pactar els grups d'estudi setmanals que no acaben de funcionar . També la distribució horaria de fer i refer les hores d'estudi i de deures setmanals...
Ara en finalitzar el trimestre novament heu escrit les vostres reflexions per valorar i avaluar el vostre esforç i treball ... I veig i sento l'obligació de parlar d'una cosa que tan vosaltres com jo em oblidat :
l'autocrítica ... No podem avançar si no és valorant que el problema i la voluntat d'avançar no passa exclussivament per un canvi en la distribució dels llocs i de les taules , - avui heu decidit que la forma seria una doble columna de 4 en 4 ...sinó en l'autoresponsabilitat del temps, de l'espai, de la paraula, de la voluntat.
En Dani precisament parlava de valorar les hores de son que heu conseguit arrossegar per estudiar però ell mateix ho feia rient, i rient pels descossits , i se'n reia del que estavem fent ... Si en Nikita deia que potser distribuir els llocs d'altre manera era per veure tots una pissarra millor , Realment era aquest el motiu ?
La Vera deia que pensem en els objectius que tothom teniu .. Em pregunto quin és el vostre ara ?
L'Helena ha dit que el problema no era els llocs que tothom un cop situades les columnes sinó la poca responsabilitat en cadascú de vosaltres. Sento que l'altre día com l'Adriana ha preguntat no escoltessiu que la cap d'estudis en l'observació de la classe de filosofia deia que aquell día havia aprés que les etiquetes no ajuden a valorar prou l'alumnat doncs havia descobert que tothom de la classe valia la pena i sabia parlar, i respectar els torns de paraula, i ser crític amb el deiem ... Més tard em va dir que era una classe on es veia la capacitat de l'autogestió i el clima de confiança entre tothom dins l'aula ... Per mi això és bàsic però encara no esteu convençuts d'això penso ...
Jo vaig el dia de la reunió amb les vostres families parlar de col·laboració i compromís escola, familia, professorat.. i d'això en faig una lluita quan sento comentaris que no m'agraden cap a vosaltres , jo vull creure en vosaltres i vosaltres heu de creure en vosaltres mateixos.. Però en falten condicions com aquesta que avui observavem ..saber ser autocrítics ... no és fer pseeee i calleu , calleu o no val dir com deia l'Edgar que si altres parlen jo no puc fer res ... això és oblidar que el projecte és comú i que el treball en equip ens fa avançar i progresar ...
Vosaltres heu de saber com gestionar millor en un final de trimestre el vostre temps no per dir que treballeu molt que ja ho sabeu sinó per gaudir d'aquest temps millor i ser més eficaços.. cal que creieu en vosaltres mateixos i que ús feu responsables dels actes , de les estones que estudieu junts, de les estones que podeu aprendre ...
M'agradaria pensar que aquesta carta transforma una mica el vostre esperit de lluita i de treball i esforç ... cal creure en qui sou i què voleu fer i per això s'han de canviar les condicions personals per millorar en allò que podem ....
coordialment