La darrera paraula
la darrera
no hi havia més que una
i no va ser.
Amic enyoro la teva veu ara
aquella trencada i ronca
les mirades complices
i a tu.
Aquest adeu terbol i amagat
de temps perdut
de gest que no va arribar
potser no calia amic , potser no.
La mort és el temps definitiu
el camí d'aprenentatge a aquella encaixada de mans darrera
a una última trobada
al record d'infantesa al record de joventut
a l'amistat .
I els cels que ara contemplo
més enllà del teu i el meu
seran nostres per sempre
en els espais que visquerem junts
en les estones de paraules distretes i de càlids adeus
com cada nit aquests dies t'enviava la darrera paraula de la nit.
Tornaré al turons de les nostres petjades
a un vent que ens acaroni quan erem junts
a l'arbre que abraçaré per tu
al rierol que atravesaré amb un somriure
adeu amic adeu joan .
Parlaves amb mi i jo amb tu en silenci
no ens vàrem veure més
no varem trobar la darrera , ni la propera
amistat d'amics , amics d'amistat ...
Em costa imaginar-te absent per sempre.Tants de records de tu se m'acumulenque ni deixen espai a la tristesai et visc intensament sense tenir-te.No vull parlar-te amb veu melangiosa,la teva mort no em crema les entranyes,ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;em dol saber que no podrem partir-nosmai més el pa, ni fer-nos companyia;però d'aquest dolor en trec la forçaper escriure aquests mots i recordar-te.Més tenaçment que mai, m'esforço a créixersabent que tu creixes amb mi: projectes,il·lusions, desigs, prenen voladaper tu i amb tu, per molt distants que et siguin,i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.Te'm fas present en les petites cosesi és en elles que et penso i que t'evoco,segur com mai que l'única esperançade sobreviure és estimar amb prou forçaper convertir tot el que fem en vidai acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,maduraran els blats i el vent tal voltadesvetllarà secretes melodies;tu ja no hi ets i el temps ara em transcorreentre el record de tu, que m'acompanyes,i aquell esforç, que prou que coneixes,de persistir quan res no ens és propici.Des d'aquests mots molt tendrament et pensomentre la tarda suaument declina.Tots els colors proclamen vida novai jo la visc, i en tu se'm representasorprenentment vibrant i harmoniosa.No tornaràs mai més, però perduresen les coses i en mi de tal maneraque em costa imaginar-te absent per sempre.
[www.catorze.cat]