El passat dia 30 de Juny vàrem assistir a les VII Jornades d'Instituts innovadors per participar en les múltiples experiències que per tot Catalunya es presentaven vinculades amb les formes pedagògiques més innovadores.
La Jornada tenia la pretensió d'explicar en què consisteix una aposta important que ha nascut no des del Departament d'Ensenyament sinó des de la base del professorat per canviar i innovar en les escoles i centres educatius.
Està clar que un quan s'informa de la qüestió s'adona que hi ha crítiques al respecte per la possible font de finançament inicial -obra social de la Caixa- així com la no vinculació directe dels moviments de renovació pedagògica com Rosa Sensat i MEM (moviment educatiu del Maresme).
Aquí teniu els principals ponents de la JOrnada : A. Domingo com a responsable del Departament. Va indicar que el departament facilitaria i donaria suport a qualsevol projecte participatiu amb la idea de presentar uns currículums flexibles i uns recursos i eines de treball. També va indicar que cal reconèixer la innovació i fer-la visible a la secundària pública especialment i cal impulsar tots aquest projectes i experiències interessants.
Aquí teniu les distintes participacions al respecte :
[www.uab.cat] També podeu seguir el bloc . Neus Sanmartí altre de les ponents va dir entre altres coses : la importància del treball en xarxa, i que possiblement aquest fet trencava amb la idea de matèries i disciplines tancades. Va dir que havíem de poder arribar més a una vida democràtica de diàleg, d'argumentació per temes diversos i significatius, de consens.. i que l'escola havia de ser per tothom no personalitzades com ara sembla que es volguin impulsar. I està clar que les TIC , noves tecnologies poden ajudar al canvi però no és suficient ..en aquest sentit les formes d'organització dins els centres resulta bàsic per ser capaços de transformar la vida dins l'escola .El tema de com triar els projectes transversals i globalitzadors prou significatius respon a treballar problemes oberts, a una indagació , a una construcció de coneixements i de trobar temes de vida ..En aquest sentit el repte de l'avaluació ha se ser saber aplicar a la vida en un altre format allò asimilat o aprés. L'acció final de tot projecte ha de ser comunicar i connectar amb la resta no a la classe sinó a tota la comunitat. Està clar però que el més difícil és el coneixement conceptual que s'aprén en els projectes : Què fem amb ell ? Innovar ha de ser en les emocions , en els procediments...Un exemple del professor JOrdi Domenech
[https:]] Entendre que l'avaluació és l'aprenentatge és clau per preparar allò que significativament volem ajudar a construir.
Seguidament va intervenir E.Vallory que va dir que només fent no s'aprén , o sigui que en el fons comprenem allò que ja d'alguna manera compreniem. Hem d'entendre el perquè , pensar, discutir..Ensenyar és ideologia. Per tant cal saber entendre aquesta distància emocional entre el que s'ensenya i el que s'aprén. Si com a vegades passa només es reprodueix en una prova per passar i obtenir una bona nota , en el fons la persona no adquireix absolutament res de res. Ha d'existir un vincle emocional. Quin valor afegit dóna l'escola ? Ha d'existir un desig intrísec de saber i aprendre i per quin motiu l'escola acaba obligant només a aprendre ? La tradició enciclopèdica ha de canviar ....
“L’alumne és el centre de l’aprenentatge i no la instrucció”
“La programació parteix d’un punt de vista competencial, adaptant els continguts a la realitat més propera a l’alumnat i donant-li sentit en el treball globalitzat.”
L’esforç és la base de tot progrés però no pot estar basat en la pressió, la monotonia o la por.
L’aprenentatge ha d’estar basat en la construcció de connexions horitzontals.
L’APRENENTATGE PARTEIX DE LA CURIOSITAT, DE TAL MANERA QUE ES PRODUEIX QUAN HI HA PREGUNTES/PROBLEMA A DESCOBRIR
"La societat del coneixement no té sentit sense l’accés a la informació i el domini de les tecnologies que ens permeten dedicar el temps a allò que és essencial i de nivell superior, podent superar aquella part mecànica innecessària”
L’avaluació contínua i reguladora afavoreix l’aprenentatge.