Existeix un transhumanisme que permeti entendre la millora de l'espècie humana ? L'Abril de 2006 dins "Cuadernos para el análisi 21" coordinat per José Manuel Bermudo apareixien alguns artícles parlant dels conceptes 'humanisme i humanitarisme. En quasi tots es posava en evidència la crisi de la raó pràctica il·lustrada iniciada pels pensadors del segle XVIII. Així l'humanisme estaria proper a la raó i la racionalitat i l'humanitarisme a la pluralitat ideològica que cerca una idea de moral específicament humana. Si el primer va formar part de la classe social de la burgesia i d'un model cultural que s'identificava amb la necessitaqt de trobar una emancipació de l'èsser humà per fer front a l'amenaça a la fi de la moral; el segon amb la fragmentació del saber i dels corresponents subjectes del mateix i una diversificació i banalització dels conceptes o idees i d'una ideologia en benefici de la neurociència , la psicologia i la pedagogia especialment. Volem dir que intentem argumentar que precisament dins aquesta fragmentació del saber, la veritat com a recerca, ha quedat diluida i hem donat pas a una recerca de la felicitat , necessàriament hedonista i consumista, que s'oblida de la trajectòria ètica de l'èsser humà. La qüestió doncs ens portaria a creure en una veritat tècnica fruit del discurs social ambivalent i desqualificatiu vers al contrincant (altre) . Aquesta legitimitat de la veritat com a forma plural de les idees , permet establir precisament una associació entre un concepte i altre. Veritat voldria dir legítim,. I aquí rau pensem la fal·làcia en la que caiem. La veritat no indica necessàriament legitimitat. Ni menys a l'inrevés.O sigui ,el problema seria si el fet de la diferència en si mateix ,ja constitueix una raó suficient per prendre l'acceptació d'aquesta. Aquesta legitimitat seria docns el que a vegades s'estableix de forma dogmàtica com si garantís per si mateixa la possible objetivitat de la idea que es defensa.
Ara però una vegada semblaria que podríem deconstruir el posthumanisme des de la singularitat tecnològica , o si més no , aquest superaria o modificaria les possibilitats estudiades i analitzades fins ara, ens situariem en l'anomenat Transhumanisme. Aquest concepte s'inscriu en la idea actual de la superació dels limits i barreres humanes que impedeixen avançar. Aquest augment de les capacitats humanes gràcies a la tecnologia i a la tècnica haurien de permetre avançar com el cohet més enllà de la LLuna. El problema però és com ? El transhumanisme proposa aquesta fusió entre intel·ligència humana i tecnologia per arribar més enllà del concepte posthumà. Aquesta artificialitat hauria de permetre millores i perfeccions artificials en l'espècie humana.
Fa poc veia una publicitat que indicaba un producte de venda a les farmàcies que altera l'estat d'ànim conseguint que la persona entri en un estat positiu -si no el té. Aparentment un pensa que això ès un producte més de consum però en la reflexió de com difonien la publicitat hi havia una voluntat de convercer que l'home pot conseguir sentir-se feliç sense ser-ho. Inmmediatament un té la referència al cap de A. Huxley en la seva distopia " el món feliç" . D'altra banda un altre exemple que tinc és la nova tendència en aplicacions genètiques -ara per ara només dins l'alimentació- de l'anàlisi de les compatibilitats dels aliments vinculades a les cèl·lules sanguínees , nervioses, hormonals, ... Aquests test ja determinen amb un grau bastant bo les necessitats humanes en el menjar però alhora ja condicionen coses com el tipus de compra, els hàbits alimentaris , etc.. En aparença sembla una bona resposta a la indústria alimentària i de salut que cada cop més estableix una relació clara i personificada pels seus clients i futurs pacients . Però un es pregunta fins a quin punt aquesta tendència podrà acabar promocionant i produint un tipus d'alimentació en funció de les necessitats reals o no ? .
Estem doncs parlant de modificar la naturalesa humana i aquesta idea la neurociència fa uns anys intenta implementar-la. Un TDH, un Transtorn Límit de personalitat, un Síndrome d'Asperger, un... actualment es converteixen en una patologia que inmediatament passarà a medicar-se per treballar els seus efectes. Fins i tot justificar que " no gaudir de la medicació vol dir no sentir-se responsable de les conductes que es puguin produir " com en alguns casos en el sistema educatiu tothom coneix. Això importa bastant per entendre que des de la física quàntica , la biologia evolutiva i l'estadística l'atzar és fonamental per configurar teories i sistemes. Les matemàtiques pensa que no podem demostrar l'atzar i que aquesta possibilitat d'aleatorietat dins una seqüència matemàtica és imprevisible , fins i tot no la podem ni pensar ni dir. .. Poden ser aquestes referències per precisament establir un diàleg amb el transhumanisme prou interessant ? Peter Sloterdijk des de fa temps "normas para el parque humano" ha plantejat aquesta idea de resoldre la nostra incapacitat humana per viure mitjançant la tecnologia i la tècnica , així doncs promoure la eutanasia, la eugenesia, uan neurociència aplicada a la conducta social i ètica , etc per tal de millorar-nos com espècie . De fet E. Wilson ja fa temps que va advertir que hi ha aquesta línia de treall per arribar a viure en pau i harmonia.
En el fons la pregunta sobre si podrem canviar la nostra naturalesa humana per millorar-nos té una vessant ética i política específicament humana que ens hauria d'obligar a pensar si triem aquest camí o no ?