Com podré recollir en l'abraçada inmensa les llàgrimes del teu dolor? Com de la pregunta innocent que la mare et fa consolar amb el millor balsam la negror profunda en el teu cor ? Les teves filles del sol t'abracen i acaronen amb el gest més absolut l'amor que es desfà dins el teu interior . La teva aurora que neix del cada día amb la força de la més ferma mirada recolça cada instant del teu moment ... I jo que puc fer per batre les ales en un vol d'ángel i aixecar la pols que ara mateix enboira la casa i trenca la pau d'auest indret tan i tan dur i ferestec ?
poesia que recorre l'esperit
Petta guerrillera , sagirària que apuntes lluny , portes enllà de casa, reixes enllà dels braços que et cenyiren insidiosament , i amb nom d'amor bategen els paranys de cada dia ! No els miris : cor enllà , mirall enllà , ombres enllà , els meus ulls han apostat per tu.
maria merce marçal
Quin sol desdentegat em somriu des d'un món que vaig conèixer fa molt temps i he oblidat ? Ocells salvatges s'han menjat les molles que vaig anar deixant per fer camí.
A l'atzar agraeixo tres dons : haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida .
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
maria mercé marçal