Fa temps els valors semblen absents dels curriculums . Això no vol dir que no tinguem cada cop més protocols per l'assetjament, el ciberbulling, projectes de coeducació, cultura de la pau, taller contra el masclisme, treballs per projectes a primària i secundària sobre el canvi climàtic, l'alimentació fake , les visions socials sobre els refugiats de Siria ...i altres activitats que omplen l'escola i els instituts de debats, lectures, reflexions, posters, google sites, blocs, treballs ens xarxa ... La filosofia cada cop més absent a les escoles i els instituts malgrat grups impulsors com el IREF ( d'Irene de Puig entre altres) o bé la Mostra de Fotofilosofia, els debats al teatre La Gleva , o els cafés filosòfics , o els retirs de filosofia, o els cursos de filosofia on line , o l'Olimpiada Filosfòfica amb dissertacions, videocapsules i fotografies o els recursos nombrosos amb materials diversos i molt actuals ,...no sembla aixecar el vol . La situació concreta en escoles i instituts és un altre. ADHOC és una associació que ja fa uns anys va nèixer per defensar la presència més enllà de l'academicisme i les institucions reglades i que en nombroses ocasions ha realitzats actes a Girona, Barcelona, Vilanova, Mataró, Tarragona, en defensa de les plataformes que impulsesin la filosofia . D'aquí projectes com la revista de filosofia que s'impulsa des de Girona, o la web CREAIF que recull materials diversos . Avui insisteixo la realitat és un altre. Un dels molts exemples és la reducció de la matèria dins l'àmbit de les socials i la ciutadania . En concret matèries com cultura i valors -de nom molt poc escaient pels temps que vivim - no es poden sostenir en molts centres i s'integren dins la transversalitat despersonalitzada i desdibuixada . Més enllà del nom "cultura i valors" que personalment no m'agrada gens doncs sona a producte definit i a l'existència d'unes entitats anomenades valors ( de valua ) que sostenen la realitat teòricament ; el món d'avui que viu en l'inmediatesa , l'individualisme, el consumisme, l'egocentrisme, l'insubstancialitat. Què passa quan els valors i la cultura han deixat de ser venuts com productes encapsulats com deiem més amunt , com a fórmules establertes dins prescripcions, consignes ? La cultura i els valors no hauria de ser un producte de res i menys una reducció a espais dissenyats i consignats en terra de ningú . No és que hi hagin experts en valors - fins i tot ni els economistes amb emprenaduria o economia i empresa - pèrò si hi ha una observació social sobre la realitat actual que allunya la gent d'aquests. Una indiferencia sosté avui el món i ens acota els llocs per parlar-nos , per gaudir-nos, per comprendren's , per compartir-nos ... l'amistat , l'amor, la solidaritat surt al carrer en forma de nois i noies joves que l'assalten a un per demanar que es comprometi amb la lluita contra la pobresa OXFAM, o INTERMON, o Medicos Mundi, o AMNISTIA INTERNACIONAL, O FUNDACIÓ VICENTE FERRER, O PACMA , O ... es tracta de captar , d'atrapar dins l'eixam mosques perquè les aranyes les embolcallin i se les cuspreixin en forma de quota trimestral anomenades càpsules de solidaritat o amor. Què es ven realment ? Valors absents ? Necessitats absents ? Sistemes de producció de cadenes ?
Fa poc vaig iniciar un projecte sobre el traspàs de la memòria : de generació a generació. Intentava integrar els serveis a la comunitat d'oferta obligada dins els centres a diferència de la cultura i els valors . Les 30 hores es convertien en un treball sobre la memòria i es situaba en el franquisme i la transició democràtica . L'ús de les noves tecnologies dins les TAC amb el suport de l'APP ( Mobile History Map) localitzant un punt d'accès com a centre per treballar aquest espai va impulsar amb una hora setmanal que en alguns casos es redueix a dues al mes per festes, sortides i altres activitats aquest projecte. Visita a l'ANC a preparar com treballar les fonts ( caixa de l'àvia Maria) i visita dins l'AJuntament a una ruta per Sant Cugat sobre "Els anys blaus" ( o sigui el franquisme local) ; un treball amb el monestir sobre un conte d'Ernest Hemingway sobre un fet a la batalla de l'Ebre amb un il·lustrador , així com la lectura des del llibre de socials sobre el tema del franquisme i una presentació per grups de treballs intentaba aterrar en el tercer trimestre en concretar-ho en la biografia o escenografia d'un espai local que es treballés sobre la memòria ... Així contactant amb casals d'avis o residències o centres civics podiem establir un retorn entre gent jove i gent gran . Un gran decensis però ha generat el treball .."estem cansants del mateix" no volem seguir treballant amb el tema... De què voleu palar aleshores ? De l'avanç de les dretes , del canvi climàtic , de les relacions sexuals ... Uff , la memòria , quin menyspreu !!! El valor deixa ser vàlid si no es presenta com a producte i si els nois i noies es decensisen parlant i treballant , cercant informació ..perquè en el fons el problema de fons és l'esforç, el treballb, la dificultat de trobar per internet, anar a l'arxiu, a la biblioteca,.... aquest és el motiu real de voler abandonar el vaixell de la memòria ... Resulta força curiós quan d'altre banda volem inagurar al mes de Juny un espai de la memòria amb una escultura sobre la memòria , un arbre de ferro que representa aquesta memòria .. La sensació que et queda al cos es que la causa de no voler parlar ni treballar la memòria dins un projecte és que a l'escola a l'institut hem deixat d'estar interessats per aquests valors ..per tocar-los de prop, per respirar-los , per sentir-los .. Malgrat aquesta experiencia que m'ajudarà a crèixer com professor el viatge aquest any de pocs alumnes a Polònia (AUCHWITZ-BIRKENAU) en un recorregut pel gueto de Varsovia, o els barri del Kamizieri de Krakovia i la història al museu POLIN de Varsòvia sobre la història dels jueus ha estat una alegria per com els nois i noies han viscut l'experiència el que han après , han viscut, han entés, han vist... Més enllà de tot hem quedo doncs amb un sabor dolç d'haver valorat que les teories no es venen ni es compren i que l'experiència si que ens culpeix per aprendre a viure ..