Ha caigut del llit després de la nit trasbalsada i dels somnis de mans perseguidores i rostres ferotges. No hi ha dolor hi ha més del de sempre. Les cames envoltades de rius morats i els peus en ganxet han estat alleugerits gràcies a les fregues amb l'alcohol d'alcanfor . Es així . Les mans han lliscat per els 86 anys que caminen, corren, neden, sostenen. Passeja amb gràcia com les mosques que encara és capaç de matar a cop de drap i encertar per després esclafar-les- encara que no m'agradi gens - em fa pensar en la seva energia. La mare s'emociona encara amb la música clàssica mirant asseguda al sofà de la seva habitació els concerts espirituals pels castells del món que fan que soni Haendel, Champertier , Hoslt .. He llegit el darrer llibre de Jordi Ibañez Fanés que parla de la María Fanés la seva mare de 96 anys i ara en veu alta la mare l'escolta . Serveix per adonar-nos de la dignitat que convé portar fins al darrer moment de la vida. La mare amb un rostre pler de taques, de pigues, d'arrugues s'omple de crema per simular una vellesa ben portada . Per això sovint recorro als àlbums fotogràfics per mirar la seva bellesa excelsa i majestuosa . M'agrada contemplar-la així com era abans i com és ara.
La mare matadora de mosques, amant de la música, pinta amb llapis de colors els quaderns per pintar flors, arbrers, plantes. S'emociona encara amb els menjars que preparo . Li faig un arròs estil casa Joan, o un gaspatxo cassola i gaudeix enormement de l'afer primari . Això vol dir que el servei reptilià funciona en els espais origens i finals de l'ésser humà . Ja no es banya com abans a la piscina perquè està cansada de quasi tot , poc llegeix , encara que de tant en tant se li activa una mena de senyal d'alarma i aleshores comença a encuriosir-se per un Caravaggio, o un Matisse, o un Picasso.... i cerca informació en la munió de llibres que omplen les seves estanteries. A la nit el ritual de les pastilles la primera, la segona, la tercera i sempre amb la pregunta : segur que son tantes ? quina merda- dictamina i amb una cara d'empassar la niciesa humana acaba per omplir l'estomac de pastilles. No deixa de ser curiós que la infermera que més li agrada es digui "Salud!" i que quan li explica que també ella participa de l'estiu anant a la Cerdanya aleshores se sent quasi humana . La mare camina poc a poc doncs les sabatilles de tovallola són les úniques que aguanten els seus peus i dits envellits i enganxats a la vida dels anys i temps . Poc a poc de la Salud al cotxe que per ser massa alt a vegades té moltes dificultats en pujar i baixar ... No li agrada però sentir-se observada i com a fill miro de no dir gaire les coses encara que les vegi com allò de tacar els llençols i malgrat la meva germana em recomana recordar-li que no s'oblidi de la roba interior a mi personalment no em surt de dins renyar la mare. Molts cops hem parlat de la música que li agradaria quan no hi sigui però encara no ha estat capaç mai de poder identificar ni una sola cançó sembla que sigui per no anunciar l'imminent fet de la mort o la parca. Acarona el gos que abans no li agradava gens i deia que feia pudor , ara en canvi sembla haver renunciat a tot allò que abans l'incomodava , ... està clar que les pastilles donen l¨exilir perfecte per sobreviure amb humor i condescendència . Així espera i espero dia a dia els rituals del joc a mitja tarda per estimular el seu cervell , o la pel·lícula de cinema que ha vist vint vegades com "la vida és bella " però que sembla veure per primera vegada ... Un cop i altre pregunta per el mateix i repeteix a quin dia som de la setmana , i li comento amb paciència que som a dimecres i torna a dir som diumenge no ? La mare no es cansa de fer exercicis amb si mateixa com si pretengués saber qui és ella , on és ella, per què és ella ... I jo la miro, la veig, la contemplo, i li faig un petó cada nit tot dient fins demà mare , bona nit.