13:02
»
El café de Ocata
Me parece magnífico el comienzo del Libre de meravelles de Ramon Llull: "En tristícia e en languiment stava un home en stranya terra. Fortament se meravellava de les gents de aquest món, com tan poch coneixien e amaven Déu ...]. Aquest home havia un fill que molt amava e qui havia nom Fèlix, al qual dix aquestes peraules: '-Amable fill [...] ve per lo món, e meravelle't dels hòmens per què cessen de amar e conèixer Déu' [...]. Obedient lo Fèlix a son pare [...] e anava per los boscatges, per munts e per plants, e per erms e per poblats, e per prínceps e per cavallers, per castells, per ciutats; e meravellave's de les meravelles qui són en lo món".
Jueves Santo es un día para maravillarse de las cosas que hay en el mundo antes de que mañana conmemoremos San Nihilismo, que es la maravilla más grande que imaginarse se pueda.