BLOCS DE FILOSOFIA » Estudiants

17:18

Aquesta és una novel·la molt interessant, de l'escriptora sueca Marianne Fredriksson (1927-2007). Narra la història de tres generacions diferents de dones en una mateixa família. La història de Hanna, l'àvia de la protagonista, té lloc en la duresa de la vida rural i és, al meu parer, el més vívid dels tres relats. Després, l'acció es trasllada a la ciutat de Göteborg, amb els seus canvis a través del segle XX. Johanna, la filla de Hanna, creix a la ciutat i té accés a millors oportunitats que la seva mare, tot i que la seva vida tampoc no sigui fàcil. Finalment, Anna, la filla de Johanna, s'asseu a narrar el relat de totes tres, tot just quan la vida de la seva mare comença a apagar-se. L'acció s'atura molt poc en esdeveniments històrics o en retrats de context, per centrar-se exclusivament en la intimitat familiar dels personatges principals, en les seves simpaties i antipaties, en els seus prejudicis, les seves rareses, i també en tota la seva simplicitat. A partir d'aquests esbossos, d'anècdotes diferents en una història més o menys lineal, ens anem fent a la idea de com canvia la percepció que la dona té de si mateixa al llarg de la història, especialment la vida de les dones casades i mares de família. És un llibre que tracta les qüestions de gènere d'una forma honesta i oberta, però més com un procés de progressiva conscienciació per part de les dones que realment com un diàleg obert amb els homes. La impressió general, en acabar la novel·la, és una mica contradictòria, en tant que l'àvia, per a mi, segueix essent la més valenta i franca de totes tres. El tens equilibri entre amor i submissió, i la incapacitat de comunicar-se amb la parella, acaben sent els grans interrogants que queden oberts en el relat.
Sinopsi: Mentre la vida i la memòria de Johanna s'apaguen en una residència per a la gent gran, la seva filla Anna comença a interrogar-se sobre les vides de la seva mare i la seva àvia, i intenta posar-les per escrit a partir dels records materials que en conserva. El primer relat, el de Hanna, és en tercera persona i explica la duresa de la seva vida en un poblet a la frontera entre Suècia i Noruega, durant les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX. El segon relat, el de la seva filla Johanna, és explicat en primera persona, i representa que és un manuscrit trobat per Anna. Al mateix temps, la pròpia vida d'Anna queda entrelligada entre els dos relats principals.
M'agrada: Especialment, el relat de Hanna, que és més fort i directe que els altres dos, possiblement perquè el context queda més ben dibuixat, i els personatges secundaris queden molt millor caracteritzats que en els altres dos casos. Sigui pel motiu que sigui, potser per l'ambient rural, aquesta primera part de la novel·la em va recordar molt a Pedra de tartera.
No m'agrada: Els relats de les altres dues dones no queden al mateix nivell: la majoria del temps queden només esbossats i, sobre tot cap al final, les decisions d'Anna, la protagonista, no queden gaire justificades. La seva incapacitat de comunicar-se amb el marit i les filles és força menys comprensible que la de la seva mare i la seva àvia.

Enlace permanente para 'Suite Française'

12:20

BLOCS DE FILOSOFIA » Estudiants

Canales

Estudiants (50 sin leer)