19:06 Fragment de la resposta d'Emilio Lledó a la pregunta "¿El principio de autoridad es innegociable para la educación?" publicada ahir al suplement Babelia de El País a "Respuestas para tiempos convulsos".
Notes per a un comentari possible:
- Creure en el poder de l'educació: aquesta no pot ser un negoci, ni una manera qualsevol de guanyar-se la vida, marxar a l'hora, fer just per anar tirant.
- Creure profundament: des de dins, amb tota l'ànima, gens funcionarial, ans al contrari!
- L'educació pública: pensar el significat de pública sembla urgent
- Alegre, ple de llum, transmetia, inquietuts i il.lusions d'alumnes: no preocupació per notes, no demanda de festes, no escaqueig de les tasques, compartir?
- Diàleg, llibertat: oposats a ordres, disciplina, llibre de text de memòria, festes programades. Urgeix pensar quina relació pot tenir la llibertat amb l'escola real. No diguem el diàleg!
- Autoritat consisteix en tenir vertader interés pel que ensenyes: oposat a gestió d'aula, tècniques múltiples de manipulació (incompatibles amb el diàleg, amb la llibertat), amb intercanvi de favors. També s'oposa a fer les hores que toquen i marxar corrents.
- Amar el que ensenyes: ja passa, ja, però no n'hi ha prou. El páramo que habito es enorme. Ja sigui equip docent o departament.
- Amar a qui ensenyes: associació lliure de tonta, tova, mama, massa emotiva.
- Sectarismes i fanatismes: funcionariat, intolerància, català versus castellà. L'anglès és déu.
