12:52 Segueixen els fotoreportatges a l'ètica de 4t d'ESO per a educar la mirada, per a reflexionar a partir d'ella. Les propostes de reflexió segueixen sent les dels alumnes, sense currículum ni altres límits o censura que les que imposen el respecte a la intimitat dels altres.
Segueixen les mini-investigacions en la classe de psicologia. Aquest cop sobre si al nostre centre es promou el desenvolupament de les intel.ligències múltiples. Tot i que l'absència total de tal consideració en programacions generals, particulars, anuals i de no sé quina mena més, fa preveure un resultat no gaire bo. Sonarà la flauta? Ja es veurà. Al Col.legi Montserrat mostren i demostren com això és possible. Fins i tot ofereixen formació a docents d'altres centres.
Prosegueix l'afany de promoure l'autonomia i el treball en equip a través del treball sobre els drets humans a l'educació per a la ciutadania, alliberada per reflexió de la que escriu aquestes línies dels continguts doctrinaris, tant d'una vessant com de l'altra. Adéu a presentar com a normatiu i com a normal el que no pot sinó estar sotmés a debat, malgrat l'inexistent debat i la vigent inexistència de tolerància davant de la pluralitat d'opcions.
Què dir de la guerra per aconseguir que la filosofia de 1r de batxillerat sigui un lloc de vertader aprenentatge, un principi d'una pràctica filosòfica? No pot ser una altra cosa que una guerra intentar promoure l'afany de reflexionar en un entorn global i particular que ens fa esclaus de la satisfacció dels desitjos.
I si d'esclaus es tracta, hem de donar fe de l'avanç de l'aplicació de la LOMCE, no propiciada pel senyor ministre, ni falta que fa. La racionalitat instrumental fa temps que camina sola o a cavall de la LOE i altres sub-productes pedagògics. Un cop més, el que denunciem dels polítics no és més que la punta d'un iceberg que s'ha format amb les sòlides aportacions dels beneficiaris de a peu. No ens cal la LOMCE per a que la filosofia de 2n es vegi bandejada per accions afiliades a l'oportunisme, que no a la millora dels aprenentatges ni molt menys d'aquella educació que fa temps va fugir de la majoria dels centres d'ensenyament. Aquell espai del "També pensar" és tan imprescindible com eludit. Han convertit el pensament en un sucedani del disseny, en un sub-producte de la gestió, en una molèstia evitable.
Pensem en què fem a les classes. I prenem com a punt de partida preguntes, un decàleg de preguntes proposats per un docent que reflexiona amb urgència, Oscar Boludo Ivars. Diria que són temps en què la urgència ha de tenir un ritme lent, que més aviat cal reflexionar amb voluntat de resistència. Quan s'amplia l'abast de la mirada més enllà del concret lloc de treball, no és refrendada l'experiència de la prèdica en el desert. Per sort, atzar o designi inexplicable?
Aquí va el decàleg per a guiar la reflexió necessària que caldria que tot docent es fes:
- T'agradria aprendre tal i com ensenyes?
- Creus que els alumnes s'avorreixen a les teves classes o que gaudeixen d'elles?
- En què es basa la teva docència: en unitats d'un llibre de text, exercicis a classe del quadern, deures a casa i exàmens memorístics?
- T'has pre-ocupat sobre com estan treballant altres docents del teu claustre o d'altres centres?
- Convides els alumnes a proposar activitats d'aprenentatge, a participar-hi, o fas el mateix dia rere dia?
- Parles amb ells normalment de les seves preocupacions i interessos? Busques espais i temps de conversa?
- Poses les normes, per sobre de les persones, sense flexibilitat? Busques un aula-temple o un lloc de treball dinàmic?
- Poses a prova amb els alumnes noves eines TIC o altres dinàmiques d'aprenentatge? Passes molt temps a la pissarra o amb el power point?
- Parles bé dels teus alumnes en públic o amb altres companys? O cada curs et semblen pitjors?
- Adaptes la teva programació al grup o a l'alumne? Ets rígid en els teus plantejaments?
