A finals de gener l’home que mira comentava que professionals de la contrainformació que s’havien quedat sense feina al País Basc s’estaven establint a Barcelona. Per cert, quina productivitat té aquesta gent i quina manera tan bèstia d’anar per feina. És clar que, de moment, tot el que treuen té un aire de miserieta mental botiguera que esparvera encara més que la corrupció mateixa (la comissió que en Pujolet s’estavia faria riure a qualsevol prohom del temps del seu pare, oi senyor Prenafeta?). Però el ministre diu que té arxius de 500 polítics nostrats, així que amb una mica de sort hi ha diversió assegurada fins al proper onze de setembre. Suposo que calculen que a base de llençar merda, el proper onze de setembre no quedaran independentistes. Cosa que dubto, però a això juguen.
L’home que mira, que en el fons deu tenir ànima de romàntic, està esperant un bon novel·lista que li expliqui, per exemple, les interioritats de l’ascens i la caiguda de Carod Rovira (la d’en Colom no cal, ja me la sé i és sòrdida). Vinga, sigueu bons i ensenyeu-nos el dossier, nois. Encuriosit em tenen.