Brecht va dir per alguna banda que Descartes ha envellit fins tornar-se incomprensible: en altre temps, ser era pensar, però per a nosaltres, argumentava Brecht, ser és actuar. Això és la modernitat. O dit en aforisme brechtià: en el pensament racionalista hi ha massa virtuts, massa pensament. Tant que difícilment pot estalviar-se la sospita de l’excès de retòrica. La crisi del 2008 està donant, un cop més, la raó al dramaturg. El racionalisme d’avui en dia es torna foll.
Quan políticament es vol obligar la virtut per decret (provocant por i misèria arreu fins que els consumidors pecadors ens tornem virtuosos) i quan del tenir mal cor i de l’astúcia més trista se’n diu pensament, qui es pot sorprendre si torna Marx?