Tot curriculum escolar té dues parts: la que es pot anomenar ‘part Google’ i la més important, la ‘part no-Google’, que és on es decideix la qualitat educativa. En principi, tothom pot buscar qualsevulla informació a Google, però el problema (fotut problema) és que ha de saber què buscar. I aquesta és la qüestió decisiva. Cal una escola ‘no Google’, que formi en actituds, en maneres de viure i de veure, o l’alumnat tampoc sabrà ni cap on mirar, ni com fer res amb la teva vida.
Els diaris aquesta setmana expliquen que la consellera Rigau ha tingut una mena d’il·luminació (en aquest govern d’il·luminats n’hi ha un munt!), i ha decidit que d’ara endavant tindrem una escola de qualitat; que farà Escoles de Mestres amb accessos superrestrictius i alumnes supercervelllets, que a més hauran de formar-se un any a l’estranger (no és prou bonica Catalunya, consellera?), i no sé quines parides més. No servirà de res, ni cal que s’hi escarrassi, senyora Rigau. Vostè està a punt de cometre l’error d’ignorar el paper central de l’educació no-Google a l’hora d’estructurar la ment. I aquest error l’haurem de pagar els que ens dediquem a l’honest ofici de donar classes.
El problema de l’educació no és posar alumnes d’altes capacitats a donar classes, sinó crear mestres capaços de fer coses no-Google. No trobaran a Google la creativitat, la motivació, la capacitat de fer pensar coses noves, ni la llibertat per criticar. I això, aquesta part del ‘curriculum ocult’, és el que marca la diferència entre un bon profe i un profe ampolleta, potser molt savi però socialment inútil. Ara, quan necessitem profes que produeixin pensament lateral, val a dir, quan ens cal tenir un professorat motivador, capaç de fer pensar, van i se’ls acut fer profes d’abans d’ahir, autèntics Pantunflos Zapatilla ressuscitats. No entenen res. S’estan carregant la professió docent amb retallades, deixen els sous i les plantilles a nivells congolesos, han fet impossible el bon rollo a les sales de professors amb decrets de ‘superpoders’ als directors, destrueixen la creativitat a l’aula amb currículums tan atapeïts com absurd. I ara volen fer profes que sabran fer tot el que ja sap fer Google (val a dir el que no en serveix de gran cosa) i ignoraran tot el que ens cal: un currículum no-Google, capaç de fer pensar coses noves.
Sense currículum no-Google l’ensenyament a Catalunya no progressarà, no formarem gent creativa, ni hi ha haurà ‘empreneduria’. Això sí: de gent amb ‘emprenyadoria’ i frustració en tindrem a cabassos. Si de debò vol reformar l’ensenyament, faci el que no fa ni pensa fer, si us plau senyora Rigau. Pregunti a la gent que porta més de trenta anys donant classes (i si cal un filosofet amb un web d’un milió de planes vistes a l’any li explicarà gratis el que explica a altres governs cobrant). No serà per diners.