9:57
En temps anteriors a Internet, quan els diaris marcaven l’agenda pública, un editorial com el de La Vanguardia d’avui hauria estat molt significatiu. Ara les coses han canviat i no sé si ningú en farà gaire cabal. El mateix editorial traspua un aire de cansament i d’escepticisme que tomba d’esquenes, potser perquè estem a les envistes del dia de Tots sants. Dóna la sensació que viuen del passat i que no comprenen fins a quin punt s’ha esfondrat tot un món després d’Internet.
A qui predicarem la moderació: a mestres que tenen el sou retallat i un munt d’alumnes malalts de TDA a classe? Al seixanta per cent de joves menors de trenta anys que estan a l’atur? Als parats de llarga durada que es veuen abocats a la misèria perquè s’allarguen els anys de cotització? Als artistes i escriptors que mai podran viure de la seva feina? A la gent que per no caure bé al partit socialista ni a Convergència se li va destruir la carrera acadèmica? No diria jo que ningú temi els moderats. La resposta és més senzill i més bèstia. Ja no hi ha espai pels moderats, no els van deixar crèixer.