Des de fa molts i molts anys, Telecinco és l’exemple fefaent de la falsedat de la teoria de l’evolució. Hi ha alguna gent (per exemple els qui fan programes a Telecinco i la majoria dels qui els veuen) que no han superat el nivell mental i evolutiu de l’australopitec del llac Turkana, però que malgrat les seves deficiències cognitives (o gràcies a elles), han aconseguit viure, i en algun cas cobrar la prestació d’atur, en el segle XXI de l’era cristiana. A més, fins i tot tenen dret a votar.
La compareixença de l’Oriol Junqueres ahir a la nit a Telecinco, davant tres autèntiques hienes, va ser un admirable exercici de bondat evangèlica i una autèntica obra de caritat (ensenyar a qui no sap, en viu i en directe). Intentar que els de Telecinco progressin en l’escala evolutiva és temps perdut, però va donar una gran lliçó de democràcia, de capacitat retòrica i de consistència doctrinal. Ja se sap que això els televidents telecinquers no ho poden apreciar, degut a febleses cognitives òbvies, però l’esforç està fet i amb bona nota.
I tot cal dir-ho, la Sandra Barneda va estar d’un mal educat impropi d’una lesbiana eixerida. Ni tan sols va acomiadar l’Oriol amb una frase cortès, com és costum de fer entre gent que es dutxa. Suposo que per compensar la badada ens tornarà a donar la tabarra amb la seva condició sexual durant una altra llarga i insofrible temporada. Uf, com cansa aquesta dona! Uf, com cansa Espanya!