BLOCS DE FILOSOFIA » La pitxa un lio

La pitxa un lio (4 sin leer)

enero 10, 2013

Enlace permanente para 'De què parla la filosofia? (Manuel Cruz)'

23:52

De què parla la filosofia? (Manuel Cruz)

» ‎ La pitxa un lio

Manuel Cruz

Hi ha la sensació que la història de la filosofia és anar fent preguntes, cada vegada de manera més refinada, partint de les respostes que altres han anat aportant. Això és veritat, però no és tota la veritat. Si el filòsof es quedés sempre a la riba de la pregunta sense, posant-nos heraclitians, banyar-se mai al riu de les respostes, crec que no hi hauria l’interès pels filòsofs que em sembla que hi ha. Al filòsof també se li demanen respostes, unes respostes que han de ser l’aplicació del seu propi discurs. Un exemple: els comitès d’ètica dels hospitals, on molt sovint hi ha filòsofs. Allà s’analitzen qüestions i cal prendre decisions: si cal o no fer una transfusió en cas que el pacient la rebutgi, si cal salvar la mare o el nadó en un part difícil. Bé, arriba un cas i cal decidir què es fa. Perquè cal fer alguna cosa. Si el filòsof digués que de cap manera donaria respostes, que ell només fa preguntes, el farien fora. Durant molt de temps ha estat un tòpic dir que el filòsof no es pot quedar en una torre d’ivori. Si la idea ens segueix semblant vàlida, significa que s’ha d’implicar en el món —i no limitar-se a contemplar-lo des de la distància— per provar de millorar-lo. Amb els instruments que li són propis. I això es incompatible amb no sortir de les preguntes. Potser hauríem de preguntar-nos si els coneixements científics positius tenen l'exclusiva per parlar del món. Jo crec que dir que de la realitat no més poden parlar els científics és una afirmació abusiva. Si el que volem es enviar un coet a Mart, evidentment. O fem càlculs exactes o el coet ni tan sols s'enlairarà. Però és possible parlar de la realitat sense l'exigència de criteris científics. De fet, això és el que fe tots, filòsofs y no filòsofs, a diari. El que resultaria contradictori seria reclamar al filòsof que deixés de parlar d’entitats abstractes per referir-se únicament a la realitat real (com diuen els mexicans) i, quan ho fessin, dir-li que callés amb l’argument que les seves afirmacions no tenen valor perquè no són científiques.
La filosofia parla quasi exclusivament del nostre imaginari, del conjunt de nocions, conceptes, idees, expectatives, que tots tenim i fem servir en la nostra relació amb el món.
Francesc Arroyo, "El filòsof ha de donar respostes", Quadern. El País, 10/01/2012
[ccaa.elpais.com]

Enlace permanente para 'Doble Check (curtmetratge).'

23:38

Doble Check (curtmetratge).

» ‎ La pitxa un lio

Enlace permanente para 'El conductisme clàssic i la "Naranja Mecánica".'

20:59

El conductisme clàssic i la "Naranja Mecánica".

» ‎ La pitxa un lio

Enlace permanente para 'José Antonio Marina i l'Educació per a la Ciutadania.'

20:37

José Antonio Marina i l'Educació per a la Ciutadania.

» ‎ La pitxa un lio

José Antonio Marina

Hace unas semanas se felicitaba Carlos Herrera de que por fin hubieran retirado “ese bodrio” que es la asignatura Educación para la Ciudadanía.
A mí lo que me parece es que el que es un bodrio es Carlos Herrera. Porque habla sin saber. Educación para la Ciudadanía responde a una directiva de la Unión Europea que se decidió en la cumbre de Lisboa, donde acudieron todos los jefes de Gobierno, incluido José María Aznar. Intentaba resolver esta directiva algo que estamos constatando en todos los países europeos, que es la desafección de la gente joven por la política, la falta de criterios éticos claros y la falta de compromiso. Por lo tanto, era una asignatura necesaria para intentar dar una formación ética a esos alumnos. A mí me hubiera gustado más que hubiera sido una asignatura de Ética; la asignatura de Educación para la Ciudadanía no estaba todavía suficientemente perfilada, pero no hubo ocasión para hacerlo. Hubo una crítica tan feroz sin conocer el asunto… Se querían ver en la ley cosas que en realidad no estaban. Por ejemplo, se dijo que era una defensa del matrimonio homosexual (que no se trataba en ningún sitio), que era un sistema de adoctrinamiento. Se llegó a decir por parte de la Conferencia Episcopal que la escuela no tenía competencias para enseñar principios morales. Entonces, la escuela, qué tiene que ser, ¿las cuatro reglas nada más? ¿Sumar, restar, multiplicar y dividir? Esto es un disparate, porque todos, por acción u omisión, estamos dando una educación moral. Sobre este asunto creo que se dicen muchas tonterías. Muchísimas. La asignatura se llamaba “Educación ciudadana y educación cívica y de los derechos humanos”. De manera que el marco ético estaba claro: los derechos humanos. Ahora bien, si Carlos Herrera dice que esto de los derechos humanos le parece un bodrio, allá el.
Samuel Sacristán, "Es conveniente enseñar filosofía en las escuelas", entrevista a José Antonio Marina, JOT DOWN, 10/01/2013
[www.jotdown.es]

BLOCS DE FILOSOFIA » La pitxa un lio » enero 10, 2013

Canales

La pitxa un lio (4 sin leer)

De què parla la filosofia? (Manuel Cruz)

Doble Check (curtmetratge).

El conductisme clàssic i la "Naranja Mecánica".

José Antonio Marina i l'Educació per a la Ciutadania.