| Ada Colau |
Els moviments socials s'apunten un èxit inesperat. El PP s'ha vist obligat a claudicar i a votar a favor de l'adopció a tràmit de la iniciativa popular que demana la dació en pagament de les hipoteques. No s'han atrevit a dir que no al milió de persones que va firmar la proposta que ha arribat al Congrés i a una opinió pública molt sensibilitzada amb el drama dels desnonaments. Sembla que la societat recupera capacitat d'intimidació. I que un govern que ha gestionat la crisi amb la fredor del que no mira les persones a la cara s'ha vist obligat a fer un gest. El PP es quedava sol davant de la ciutadania i li ha agafat pànic. Veurem en què queda tot plegat. Però de moment el debat parlamentari està garantit. El més probable és que el govern aigualeixi totalment la iniciativa popular durant la seva tramitació. Tot el que ha estat capaç de fer fins ara és, en alguns casos molt restringits, donar una moratòria de dos anys, que vol dir que quan passi el temps els afectats estaran en una situació pitjor: tindran el mateix deute més els interessos. Solucions que maten. La pressió social haurà de continuar, perquè una societat digna no es pot permetre l'espiral de la pèrdua de feina i de casa amb la càrrega afegida d'un endeutament insuportable: un camí directe a la marginació. Aquesta rectificació en tota regla del govern demostra que la pressió de la ciutadania pot tenir resultats. Alguns es van ofendre quan Ada Colau va dir que s'assenyalaria aquells parlamentaris que votessin contra la dació. Com si no fossin responsables dels seus actes. Com si s'amaguessin en l'anonimat de la llista tancada per actuar amb tota impunitat. Si s'haguessin de jugar l'escó en una circumscripció, donant la cara davant la gent, què farien? L'advertència d'Ada Colau ha fet miracles. I s'ha salvat la dignitat de la democràcia. Ara bé, ¿el govern se seguirà negant a canviar les lleis hipotecàries perquè els bancs no volen que es toqui res?
Josep Ramoneda, Sobre la humanitat del poder, Ara, 13/02/2013
