BLOCS DE FILOSOFIA » La pitxa un lio » julio 18, 2013

Canales

22362 temas (22170 sin leer) en 44 canales

Associacions

• Adhoc. Filosofia a secundària (25 sin leer)
• Associació filosófica de les Illes Balears (101 sin leer)

Estudiants

• telèmac (1035 sin leer)

Professors

• A l'ombra de Zadig. (165 sin leer)
• Aprender a Pensar (181 sin leer)
• aprendre a pensar (70 sin leer)
• ÁPEIRON (16 sin leer)
• Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
• Boulé (267 sin leer)
• carbonilla (45 sin leer)
• Comunitat Virtual de Filosofia (739 sin leer)
• CONTRA LA NECIESA (31 sin leer)
• CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
• DE SOFISTA A SAVI (10 sin leer)
• DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA (41 sin leer)
• Educación y filosofía (229 sin leer)
• El café de Ocata (4693 sin leer)
• El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
• El Pi de la Filosofia
• EN-RAONAR (489 sin leer)
• ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
• Filolaberinto bachillerato (209 sin leer)
• FILOPONTOS (10 sin leer)
• Filosofía para cavernícolas (604 sin leer)
• FILOSOFIA A LES TERMES (164 sin leer)
• Filosofia avui
• FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
• Filosofia para todos (134 sin leer)
• Filosofia per a joves (11 sin leer)
• L'home que mira (74 sin leer)
• La lechuza de Minerva (26 sin leer)
• La pitxa un lio (9417 sin leer)
• LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
• Materiales para pensar (1020 sin leer)
• Meditacions des de l'esfera (13 sin leer)
• Menja't el coco! (30 sin leer)
• Minervagigia (24 sin leer)
• No només filo (61 sin leer)
• Orelles de burro (498 sin leer)
• SAPERE AUDERE (566 sin leer)
• satiàgraha (25 sin leer)
• UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA (69 sin leer)
• UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR (40 sin leer)
• Vida de profesor (215 sin leer)

La pitxa un lio (2 sin leer)

• julio 18, 2013
• 23:03

  Conseqüències del triomf del saber filosòfic (Paul Feyerabend)

   » ‎ La pitxa un lio
  Normal 0 21 false false false ES-TRAD X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4
  /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin-top:0cm; mso-para-margin-right:0cm; mso-para-margin-bottom:10.0pt; mso-para-margin-left:0cm; line-height:115%; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
  (la nova idea del saber  filosòfic és) … una idea abstracta no vinculada a cap circumstància concreta i que, per tant, és una idea completament buida.  No només la idea del saber és buida, sinó que fins i tot el saber, expressat d’acord amb aquesta idea, ha perdut molt del seu antic poder. (...) La concentració en idees abstractes però pobres en contingut, condueix a més empobriment de la convivència amb el món i amb la resta d’homes. Notem “un distanciament cada cop més gran. Ja que 4l sentit del món tal com s’havia expressat en les representacions mítiques o en les concepcions poètiques (i encara en la pintoresca ciència dels primers jonis) fou destruït per aquesta certesa de les relacions clares (en un àmbit separat del món de les aparences)” (Snell). Aquesta destrucció culmina en Parmènides. La filosofia que elabora sistemàticament aquest4s idees noves i més abstractes se separa de la vida de la tribu i de la ciutat, es converteix en una especialitat conreada per intel·lectuals que més tard reformaran des de fora, i sovint amb violència (Plató a Sicília!), la vida de la ciutat.
  Paul Feyerabend, Filosofía natural, Debate, Barna 2013
• 0:22

  Castoriadis: democràcia, política i poder.

   » ‎ La pitxa un lio
  Normal 0 21 false false false ES-TRAD X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4
  /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
  DEMOCRÀCIA: 1.Discutir sobre la democràcia significa discutir sobre la política. 2.Institució en la que totes les preguntes poden ser plantejades, on cap posició o status estan determinats o garantits de partida (això la defineix com a règim). 3. és el règim on l’esfera pública  es fa verdaderament i efectivament pública, pertany a tots, està efectivament oberta a la participació de tots.4. La democràcia com a règim és alhora el règim que intenta realitzar l’autonomia individual i col·lectiva, i el bé comú tal com és concebut per la col·lectivitat considerada.
  POLÍTICA: 1. … la política no sempre existeix/la veritable política és el resultat d’una creació històrico-social estranya i fràgil. 2. (és) una tasca que afecta a tots els membres de la col·lectivitat respectiva, una tasca que pressuposa la igualtat de tots i tracta de fer-la efectiva. Una tasca, doncs, que també és de transformació de les institucions en el sentit de la democràcia. 3. L’objectiu de la política no és la felicitat, és la llibertat. La llibertat efectiva (no em refereixo aquí a la llibertat “filosòfica”) és el que jo anomeno autonomia. 
  POLÍTIC (PODER): 1. El que existeix en tota societat és allò polític: la dimensió explícita, implícita o quasi imperceptible –que té a veure amb el poder, això és, la instància o instàncies instituïdes, que poden emetre mandats amb autoritat, i que si més no, de forma explícita han d’incloure el que anomenen un poder judicial i un poder de govern. 2. Una societat sense Estat és possible. 3. Una societat sense institucions explícites de poder és un absurd, en el que van caure Marx i els anarquistes. 4. Al costat, o per sobre, de (l’imaginari col·lectiu) d’aquest infra-poder implícit, sempre ha existit i sempre existirà un poder explícit, instituït com a tal, amb els seus dispositius particulars, amb el seu funcionament definit i amb les sancions legítimes que pot aplicar. 5. La necessitat d’aquest poder deriva de quatre factors: 1) el món “pre-social” amenaça sempre el sentit instaurat de la societat 2) la psique de cada ésser humà no està ni pot estar mai completament socialitzada ni ser totalment conforme al que les institucions li exigeixen 3) la societat conté sempre, en la seva institució i en les seves significacions imaginàries, un impuls cap el futur 4) el futur exclou una codificació (o una mecanització) preliminar i exhaustiva de les decisions a prendre. D’això deriva la necessitat d’instàncies explícitament instituïdes sobre la base de la possibilitat de prendre decisions autoritzades sobre el què s’ha de fer i el què no s’ha de fer. 6. ... és tot allò que concerneix al poder explícit.
  
  
  /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} Cornelius Castoriadis, La democracia como procedimiento y como régimen, La strategia democratica nella società che cambia, Ed Data news, Roma 1995 (conferencia 1994)