BLOCS DE FILOSOFIA » La pitxa un lio

« Expand/Collapse

La pitxa un lio (6 sin leer)

mayo 28, 2016
20:16
Jobs vs Gates (Documental sèrie Mentes brillantes).
» ‎ La pitxa un lio

Jobs vs Gates (Documental sèrie Mentes brillantes).
20:00
Anaximandre de Milet (documental).
» ‎ La pitxa un lio

Anaximandre de Milet (documental).
19:58
Inconscient digital (Byung-Chul Han).
» ‎ La pitxa un lio

El Roto
Cada modelo nuevo revela un inconsciente. Así, la cámara ofrece el acceso a lo «inconsciente óptico»:
Con el primer plano se ensancha el espacio y bajo el retardador se alarga el movimiento. […] Así es como resulta perceptible que la naturaleza que habla a la cámara no es la misma que la que habla al ojo. Es sobre todo distinta porque en lugar de un espacio que trama el hombre con su consciencia presenta otro tramado inconscientemente. […] Nos resulta más o menos familiar el gesto que hacemos al coger el encendedor o la cuchara, pero apenas si sabemos algo de lo que ocurre entre la mano y el metal, cuanto menos de sus oscilaciones según los diversos estados de ánimo en los que nos encontramos. Y aquí es donde interviene la cámara con sus medios auxiliares, sus subidas y sus bajadas, sus cortes y su capacidad aislativa, sus dilaciones y arrezagamientos de un decurso, sus ampliaciones y disminuciones. Por su virtud experimentamos el inconsciente óptico, igual que por medio del psicoanálisis nos enteramos del inconsciente pulsional. (Wired, edición del 16 de julio de 2012)

La cámara es un medio que hace aparecer algo, algo que se sustrae a nuestros ojos, a saber, lo ópticamente inconsciente. La exploración de datos hace visibles modelos colectivos de comportamiento, de los que ni siquiera somos conscientes como individuos. Y, de este modo, abre el inconsciente colectivo. En analogía con lo ópticamente inconsciente, también podemos llamarlo inconsciente digital. En este sentido, el psicopoder es más eficiente que el biopoder, por cuanto vigila, controla y mueve a los hombres no desde fuera, sino desde dentro. La psicopolítica digital se apodera de la conducta social de las masas, pues echa la zarpa en su lógica inconsciente. La sociedad de la vigilancia digital, que tiene acceso al inconsciente colectivo, al futuro comportamiento social de las masas, desarrolla rasgos totalitarios. Nos entrega a la programación y al control psicopolíticos. Con ello ha pasado la época biopolítica. Hoy hacemos rumbo a la época de la psicopolítica digital. (Psicopolítica, 49)
Byung-Chul Han, En el enjambre, Herder, Barna 2014
19:50
La psicoanàlisi com a teoria crítica de la cultura.
» ‎ La pitxa un lio

Freud

Freud, en l´última etapa de la seva vida, va fer servir els sonceptes psicoanalítics per desenvolupar una veritable interpretació dels fenòmens culturals. Amb el terme cultura, el pare de la psicoanàlisi designa a tot un conjunt d´actes humans (produccions i institucions humanes), que allunyen la humanitat dels animals i de la natura en general i que responen a dues finalitats: protectora (per sobreviure, els humans han de sotmetre la natura) i reguladora (per no desaparèixer, els humans han d´establir normes que facilitin una convivència el més pacífica possible entre ells). Paradoxalment la cultura, allò que es defineix com l´oposat a la natura, neix de la necessitat purament natural de sobreviure.
L´ésser humà busca satisfer unes determinades pulsions. A aquest desig se li oposen limitacions de tipus físic (el seu propi cos, el medi natural) i limitacions de tipus social (els altres éssers humans). Amb el principi de realitat, el Jo intenta ajustar les exigències de l´Allò al nostre entorn, físic o humà. Per aconseguir-ho, se serveix de dues manifestacions culturals: la tècnica (el treball) i la vida comunitària. La tècnica permet superar les limitacions físiques internes (propi cos) i externes (medi natural). La vida comunitària o societat permet una vida més segura i còmoda.
Tanmateix, aquestes gratificacions van acompanyades de determinades repressions. La vida comunitària, per exemple, ofereix les seves satisfaccions a canvi de censurar determinades pulsions: l´incest i la violència contra els més propers. Justament, les seves lleis originals i fonamentals són: no mataràs i no cometràs incest. Aquestes dues normes són interioritzades per l´individu quan només és un infant, constituïnt l´anomenat Super-jo. Segons Freud, a mesura que les cultures progressen, el nombre de normes i d´institucions socials creades per fer acomplir aquestes normes augmenta, és a dir, la pressió que el Super-jo exerceix sobre el Jo es va fent més forta. Aquesta situació provoca un malestar creixent entre la gent i afavoreix l´aparició de moviments socials i ideologies que reivindiquen el retorn a formes culturals més primitives o a certes manifestacions de salvatgisme, on domina la llei del més fort (descriu l´atmosfera social de principis del segle XX que va afavorir l'aparició dels radicalismes polítics que feien de l´ús de la violència el seu mitjà preferit per imposar llurs idees).
Manel Villar
19:45
Thales de Milet (documental)
» ‎ La pitxa un lio

Thales de Milet (documental)
19:43
Els sentits "positiu" i "negatiu" de la llibertat, segons Isaiah Berlin.
» ‎ La pitxa un lio

Isaiah Berlin

Berlin ens indica que la llibertat negativa equival a la no-interferència, a la possibilitat d'actuar com millor ens sembli sense que ningú no s'interposi o obstaculitzi els nostres actes. Escriu Berlin: "Normalment es diu que sóc lliure en la mesura que cap home ni cap grup d'homes interfereixi en la meva activitat (...) la llibertat política es, simplement, l'espai en el qual un home pot actuar sense der obstaculitzat per uns altres. Jo no sóc lliure en la mesura que altres m'impedeixen fer el que no podria fer si no m'ho impedissin".
Es tractaria de disposar d'un espai exempt de coacció. La coacció i la llibertat tindrien una relació simètrica inversa: com més creix l'una, més petita es fa l'altra i viceversa (...). Aquesta llibertat suposa que una determinada persona no troba impediments per seguir alguna conducta (absència d'obstacles), així com l'absència de constriccions, és a dir, la no-existència d'obligacions de seguir una determinada conducta.
És el mateix Isaiah Berlin qui ens ha ofert el que es podria considerar una mena de concepció canònica de la llibertat positiva en termes següents: "El sentit "positiu" de la paraula llibertat es deriva del desig de l'individu de ser el seu propi amo. Vull que la meva vida i les meves decisions depenguin de mi mateix, i no de ofrces exteriors, siguin del tipus que siguin. Vull ser l'instrument dels meus propis actes voluntaris i n'altres homes. Vull ser un subjecte i no un objecte; vull persuadir-me per raons, per propòsits conscients meus i no per causes que m'afectin, per dir-ho així, des de fora. Vull ser algú, no ningú; vull actuar, decidir, i que no decideixin per mi; dirigir-me a mi mateix i no ser accionat per una naturalesa externa o per altres homes com si fos una cosa, un animal o un esclau incapaç de fer el meu paper coma humà, és a dir, concebre i realitzar fins i tot conductes pròpies."
Miguel Carbonell, La libertad. Dilemas, retos y tensiones, Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Jurídicas, 2008

← mayo 27 (4 temas) mayo 29 (7 temas) →

BLOCS DE FILOSOFIA » La pitxa un lio » mayo 28, 2016

Canales

La pitxa un lio (6 sin leer)

Jobs vs Gates (Documental sèrie Mentes brillantes).

Anaximandre de Milet (documental).

Inconscient digital (Byung-Chul Han).

La psicoanàlisi com a teoria crítica de la cultura.

Thales de Milet (documental)

Els sentits "positiu" i "negatiu" de la llibertat, segons Isaiah Berlin.