TEXT 1: Cass R. Sunstein, profesor de Derecho en la Universidad de Harvard, pone algunos ejemplos en su libro #Republic: Divided Democracy in the Age of Social Media (#República: democracia dividida en la era de las redes sociales). Cuando a votantes republicanos partidarios de la guerra de Iraq se les mostraba el informe Duelfer, que documentaba la ausencia de armas de destrucción masiva, no solo no cambiaban de opinión, sino que se enrocaban aún más en ella. Lo mismo ocurría (por poner otro ejemplo del lado demócrata) cuando se corregía la historia falsa de que George W. Bush había prohibido la investigación con células madre.
Sunstein apunta que cuando alguien tiene convicciones fuertes sobre un tema, es muy difícil que un argumento contrario le haga cambiar de opinión. Aunque sea un hecho demostrado. Es más, podría incluso molestarle y hacer que se aferrara a sus ideas con aún más fuerza. Y es que siempre tenemos a mano excusas: esa corrección es incorrecta, se trata de una excepción o incluso el medio que la pública está sesgado.
Cambiar de opinión no es una tarea tan fácil como puede parecer. A veces creemos que somos personas racionales que juzgan las ideas y propuestas políticas en función de sus ventajas y desventajas, pero lo más habitual es que nos identifiquemos con una posición que habitualmente heredamos de nuestros padres, nuestro grupo de amigos o por nuestra educación.
Jaime Rubio Hancock, Por qué no vas a convencer a (casi) nadie de que cambie de opinión en política, Verne. El País 26/04/2019
TEXT 2: Els humans entenem millor el món de la naturalesa que el món socioeconòmic i polític, és a dir, entenem millor el món que ens descriuen la física, l’astronomia o la biologia que el món d’allò que hem creat nosaltres mateixos. D’una banda, sabem que la realitat política i social és bastant més complexa del que diuen les teories que tracten d’analitzar-la. Però, de l’altra, sovint fem veure que creiem que aquestes teories són realistes malgrat saber que són massa simples i incomplertes. De fet, si som sincers, no acabem d’entendre el món dels humans.
Ferran Requejo, Uns animals força estranys, Ara, 16/05/2015
TEXT 3: Jo crec que la diferència més radical entre ciències socials i ciències naturals és l’existència d’un concepte que no apareix en les ciències naturals però que és fonamental en les ciències socials: el concepte de normativitat. És a dir, les ciències socials es refereixen a un àmbit de la realitat en el qual no només passen coses -com en les ciències naturals- sinó que és un àmbit en el qual el que succeeix està molt influenciat -no necessàriament determinat- per les nocions que tenen els subjectes sobre el que ha de passar. Els éssers humans es mouen, en part, pel que la seva biologia els porta a fer i, en part també, pel que les seves normes els porten a fer, les seves idees sobre que és el que està bé i què és el que està malament, què és el correcte, què és l’incorrecte. En canvi, els electrons i els lèmurs possiblement no es preocupen sobre si el que fan està bé o està malament.
Jesús Zamora, Entrevista, philosophytogo, 14/06/2011
http://www.philosophytogo.org/wordpress/?p=2870&lang=es