Aquest tema planteja un mar de preguntes i moltes d’elles no tenen resposta o aquestes no són gaire clares. Algunes de les preguntes que m’he plantejat són: Depèn la felicitat de la llibertat? Som lliures? Tot i ser temes molt complexos he trobat algunes respostes aquestes preguntes. I el mes curiós i desconcentrant es que algunes respostes es porten la contrària.
Les preguntes: Depèn la felicitat de la llibertat? Som lliures? Han provocat un debat dintre meu, que afortunadament he acabat resolent de forma bastant maldestra, tot i que per mi suficient.
La felicitat es ignorància ja que el món té punts molt foscos que en veure’ls t’enfades i et preocupes i per tant deixes de ser feliç. Per tant la felicitat i la llibertat no tenen relació. Ets lliure quant saps la veritat i hi ha veritats que és millor no saber.
Saber que t’enganyen, haver de fer el que et diuen sense explicacions ni possible decisió, tindre els ulls tancats davant d’un paisatge, caminar amb cadenes als peus… Necessitem ser lliures per ser feliços.
Poder triar de veritat sobre un tema importat provocaria el més gran col·lapse dintre del nostre cap. Som persones des de que naixem, per la nostra seguretat ens ensenyen què passa quan prens una decisió i què passa si prens l’altra. Fins i tot alguns amb la intenció d’ajudar escullen per tu. Som esclaus de nosaltres mateixos, tot el que tenim al cap pren decisions per nosaltres, i aquestes idees que tenim al cap les ha posat algú a dins. No som lliures.
Prendre decisions ens fa lliures.
Però t’han ensenyat certes coses per d’aquesta manera quan prenguis una decisió escullis el que ells volen.
Arribat a aquest punt de la discussió vaig arribar a la conclusió que no som lliures, que les idees les pren el mon que ens rodeja. Cada vegada que entres en contacte amb el món t’ensenya una lliçó que després aplicaràs a l’hora de prendre decisions. Però creure que aquestes decisions les prenem nosaltres , ignorar els fils de titella, i creure que som nosaltres qui ens movem ens fa ser feliços.
La conclusió que n’he tret es que tot i estar tancats dintre d’una caixa, com que no veiem les parets creiem que no hi son i ens sentim lliures i aquesta sensació provoca felicitat.