L`ésser humà sempre ha sigut considerat un ésser diferent: separat de l’animal; arribant a ser un ésser quasi diví en algunes cultures.
Des de les més antigues civilitzacions, l’humà era considerat inferior o superior a l’animal, sempre havia sigut un ésser diferenciat de l’animal.
En la actualitat, tot i que ha sigut demostrat que l’humà prové de l’animal, encara existeix una clara diferenciació entre aquests. Mai s’ha arribat a cap punt on humà i animal tinguin els mateixos drets o tractes. L’ésser humà, com a població, sempre s’ha superposat a tota mena d’animal, per un simple fet: la supervivència. Anant d’acord amb la teoria de l’evolució de Darwin, està clar; però si fiquem un exemple amb altres espècies, com la zebra i el lleó, podem dir que, el lleó és superior a la zebra? És ell alguna cosa més que un animal pel fet que es ‘’superposi’’ a la zebra? Ambdós són considerats animals, estan a la mateixa franja. Llavors, doncs, encara que l’home es superposi al lleó, per què és diferent?
L’ésser humà, té el do de la intel·ligència i el pensament. La racionalitat i la sociabilitat. Això és innegable. L’home es considera a si mateix diferent de l’animal per aquestes qualitats; però això és un fet erroni, ja que no es pot negar que els animals no disposin d’aquestes qualitats. Per què doncs l’ésser humà és diferent? Per que no comprèn l’animal. La intel·ligència de l’home no és com la de l’animal. L’home no pensa igual que l’animal. La forma de raonar de l’home funciona diferent a la de l’animal. Les lleis de l’home a l’hora de socialitzar no comprenen les de l’animal.
Així com els éssers humans es consideren tant diferents de l’animal, que fins i tot es consideren superiors, sense poder comprendre’ls; no hi ha ningú que no afirmi que els lleons, per exemple, es considerin diferents i/o superiors a les altres espècies. No podem afirmar res. Tampoc negar-ho.
L’home ha de aprendre a veure’s amb uns altres ulls. L’home ha de poder aprendre a no veure si hi ha més o menys aigua en el got, sinó a veure el got. Quan ho faci, llavors s’adonarà que, realment, tots som al mateix nivell: amb les mateixes qualitats i deficiències, però incomprensibles entre nosaltres; llavors sabrem que és igualment d’igual un home, que un gos, que una mosca; sempre, a llurs ulls.
Desgraciadament, hom sap que això no passarà. Un ésser humà mai podrà ser capaç de comprendre la realitat, així com un animal mai ho podrà tampoc.
Jordi López Coll (1 BTX)