Creieu que tothom té raó a la seva manera i que no hi ha opinions falses?
Núria Hidalgo:
Personalment no hi estaria d’acord. Penso que dir això és defensar el relativisme, no hi ha representacions ni opinions falses perquè tot és relatiu, tothom ho veu des del seu punt de vista. Sí,molt bé, una resposta que si la dones en un debat o discussió no te la tiren per terra, però és la postura més còmoda. Crec que el relativisme és una mena de porta tancada per no anar més enllà, per privar-te de fer preguntes. Una persona partidària del relativisme és una persona que es conforma amb que tothom té opinions diferents i no és pregunta per què tothom té opinions diferents.
Crec que si tots fossim partidaris d’afirmar aquesta frase i per tant defensar el relativisme, arribaria un punt que no pensaríem, no ens preguntaríem les coses, no ens picaria la curiositat de que com pot ser que d’una cosa hi hagin dos punts de vista, passaríem a ser ignorants de tot el que s’envolta perquè clar, només creuríem amb el nostre punt de vista.
Marta Mudarra:
Des del meu punt de vista, estem en una època on allò que penses tu és tan o més important que el que puguin pensar els altres. Així doncs, no podem jutjar la manera de pensar o de sentir-se d’una altra persona si no la podem conèixer, i això és impossible. No es pot arribar a percebre el món des dels ulls d’un altre.
És ben cert que podem posar-nos en la seva pell, i fer veure que som aquell que tenim al costat però això no és suficient. Jo crec que el que una persona diu, pensa o ens vol fer creure és perquè ell mateix n’està segur; una altra cosa és si allò que nosaltres diem, pensem o volem fer creure als altres és la mateixa. Això és impossible de comprovar, l’experiència és privada, i és del poc que ens queda que ho és.
Així doncs, en la meva opinió, si no podem tenir l’experiència d’un altre, tampoc en podem jutjar les seves idees.
Albert Alfonso:
Tal i com ho veig jo, penso que no pot ser que no hi hagi representacions falses. Això seria com el que deia Protàgores, que afirmava que tota qüestió pot ser discutida des de dos punts de vista amb igual força, fins i tot aquesta frase. Doncs bé, si partim d’aquesta suma de principis en la qual les representacions o punts de vista mai són falsos, una col, per exemple, és el mateix que un mussol i que un cavall, la qual cosa és obvi que és absurd i que per tant no pot ser que no hi hagi representacions falses.
Per altra banda, si tota qüestió es pot discutir des de dos punts de vista, no es pot presentar com a completament correcta la frase “no hi ha opinions ni representacions falses”, tal i com fa la tesis de Protàgores, perquè es pot defensar amb la mateixa força que sí que hi ha opinions i representacions verdaderes.
Encara més, si posem per cas la base de que “Tot és veritat” aquesta s’anul·la a si mateixa perquè fa verdadera la frase “No tot és veritat” fent falsa la primera, i aquesta contradicció deixa l’argument de Pròtagores en evidència.