 |
| font |
- és un abús del dret de manifestació?
- és una coerció de l'activitat parlamentària?
- és una intromissió il·legítima en el dret a la intimitat o a l'honor del diputat?
Aplanats els inconvenients legals, podríem examinar-ho moralment. Aquí la decisió lliure individual. Potser l'única manera de criticar moralment algun assistent seria si qui hi participés fos per causes alienes al propi acte: per gaudir de la ridiculització, per divertir-se, per congraciar-se amb algú. Però en tot cas es tractaria de manifestar-li rebuig moral, o desaprovació, i fora immoral coaccionar-lo.
Algunes de les crítiques a l'escrache ens fan pensar el l'argument de Mill a Sobre la llibertat:"N’hi ha molts que consideren com una ofensa contra ells qualsevol comportament que els desplau i que experimenten com un ultratge als seus sentiments, com en el cas d’un fanàtic religiós que, quan fou acusat de no respectar els sentiments religiosos dels altres, respongué que eren ells qui no respectaven els sentiments d’ell tot persistint en el seu culte o credo abominable. Però no hi ha paritat entre el sentiment d’una persona pel que fa a la seva pròpia opinió i el sentiment d’una altra que és ofesa pel fet que ella la mantingui, com no n’hi ha entre el desig d’un lladre de robar una bossa i el desig del seu propietari legítim de quedar-se-la. I el gust d’una persona és una qüestió tan pròpia com la seva opinió o la seva bossa."
Un criteri polític podria residir en l'eficàcia política de cara a aconseguir una llei més justa. A més, Amnistia Internacional està considerant els membres de la PAH defensors dels drets humans en perill, com palesa el seu recent comunicat. Afegim que si algú, per raons diguem-ne estètiques, no li agraden els escraches estaria bé que ajudés a promoure d'una vegada una llei electoral que contempli llistes obertes que permetessin tatxar aquells candidats o candidates que no consideréssim idonis.
