BLOCS DE FILOSOFIA » Orelles de burro

Orelles de burro (20 sin leer)

octubre 30, 2013
11:20
Setmana Estoica
» ‎ Orelles de burro

La Universitat d'Exeter organitza per segona vegada una "Setmana estoica". La confiança que tenen en la vigència dels ensenyaments de Zenó de Citium, Lucreci, Sèneca, Epictet o Marc Aureli els fa organitzar un seguit d'actes que inclouen una mena de guia per practicar màximes de l'escola hel·lenística cada dia d'aquella setmana. A començaments de novembre us la podreu descarregar. Fins i tot proposaran un "test de benestar" per emplenar abans i després de la setmana. Des de l'orelles intentarem facilitar-ne les traduccions i seguir l'esdeveniment. Tot i presentar-se d'una manera semblant a l'autoajuda, creiem que la iniciativa té l'avantatja front les mixtificacions que proliferen de fer peu en els escrits estoics. Sobre el tema de fer peu en les obres, hem opinat també aqui.
octubre 29, 2013
9:00
Lou Reed
» ‎ Orelles de burro

Wayne Wang li va deixar una sequència de la inclassificable Blue in the Face i ell va xalar esbravant-se en una apologia de Nova York ... i del tabac!
octubre 28, 2013
17:05
Com ens ho farem?
» ‎ Orelles de burro

Al tren, conversa entre una noia i un noi. Semblen conèixer's, però no molt. Ella explica, com si enunciés una veritat de fe:
- El meu germà no és un bon estudiant.
Ell, conciliador:
- Però és perquè no s'hi posa, o ...?
- No fa res. Arriba a casa i es queda així - I s'espatarra teatralment amb la mirada perduda al sostre.
octubre 24, 2013
23:44
Contra la LOMCE
» ‎ Orelles de burro

Hi ha un blog de consulta obligada perquè selecciona articles i cites vinculades a la filosofia i a l'actualitat. La selecció és magnífica. Es tracta del blog del col·lega Manel Villar. Avui aplegava uns quants aforismes sobre la LOMCE. Me n'he endut tres a l'orelles:
Todo el mundo está a favor de mi ley de educación, dijo el ministro de educación cuando hacía la wertical.
La LOMCE promueve la evaluación externa: todos los contenidos cuentan con el beneplácito de la Conferencia Episcopal.
Mi objetivo, dice Wert, es llegar a ser el último ministro de educación en España.
octubre 23, 2013
13:38
Que tinguin sort!
» ‎ Orelles de burro

Un any més, em conviden a pronunciar una conferència en el màster de secundària de filosofia. Prop d'una trentena d'alumnes que potser optaran per alguna de les -amb sort- 686 places de filosofia (486 a la pública i 200? a la privada) de la secundària catalana que quedin lliures. Atents, interessats, preocupats, il·lusionats. Això és la presentació amb què vaig acompanyar la meva exposició, basada en "Notícia i elogi de filosofar amb joves", de publicació imminent en l'Annuari de la Societat Catalana de Filosofia. En la primera diapositiva, els meus enyorats alumnes del C, fent-me cas i posant la mà per fer fila de pensar. Que ells i elles també tinguin sort!
octubre 20, 2013
20:46
Enveja
» ‎ Orelles de burro

No puedo recordar
su rostro

estaba de pie frente a mí en lo alto
al final de sus largas piernas separadas
veía
su cadenita de oro
su cenicienta levita
y su flaco cuello
del que quedaba prendida una inerte corbata

fue el primero en enseñarnos
que el anca de una rana muerta
al ser pinchada con un alfiler
violentamente se contrae

él nos introdujo
a través de un microscopio dorado
en la vida íntima
de nuestro bisabuelo
el paramecio

nos vino
con un oscuro grano
y dijo: cornezuelo

instigado por él
en el décimo año de mi vida
fui padre
cuando tras una tensa espera
de una castaña sumergida en el agua
apareció un brote amarillo
y todo se puso a cantar alrededor

en el segundo año de la guerra
mataron al de ciencias
los granujas de la historia

si es que fue al cielo -

quizá camine ahora
sobre largos rayos
vestidos con grises medias
con una enorme red
y una caja verde
alegremente bamboleándose a su espalda

cuando en el sendero del bosque
encuentro un escarabajo encaramándose
a una pelotilla de arena
me acerco
me cuadro
y digo:
- buenos días señor profesor
permítame que le ayude -

lo transporto delicadamente
y me quedo mirando un rato
hasta que desaparece
en la oscura sala de profesores
al final del corredor de hojas

Zbigniew HerbertPoesía completa. Lumen, pàgines 111-112
octubre 18, 2013
9:00
La vida es ...
» ‎ Orelles de burro

font
Les argumentacions poden ser explícites o implícites. Valdria la pena tractar d'explicitar tot el que suggereix la il.lustració i examinar si hi estem d'acord i perquè. Seria una bona manera d'iniciar-se en el comentari filosòfic de text.
octubre 17, 2013
0:12
Filosofia i religió
» ‎ Orelles de burro

Dos adolescents parlen a crits mentre pugen les escales mecàniques a Gràcia. Repassen:
- Filosofia és preguntes, qüestionar ... són preguntes sense resposta!
- ... I religió és això és així perquè és aixi, i res més!
- I si no, expliques el pas de mite al logos.

No sé si és la millor manera de començar el curs de filosofia, però sembla que per a ells, com per a la majoria d'alumnes de primer, la filosofia és un descobriment.

Detall de la portada del llibre Among the Creationists recensionat aqui
octubre 15, 2013
9:00
Què és un argument?
» ‎ Orelles de burro

Ja hem vist que una argumentació conté, entre d'altres elements, arguments i contraarguments.

Quan impartía l'assignatura d'alternativa a la religió (és a dir la no-religió, com Humpty Dumpty, aquell personatge d'Alícia al país de les meravelles que havia descobert que era millor celebrar els no-aniversaris) preguntava a nois i noies de primer què era un argument. I donaven respostes com aquestes:
“Motiu per creure una idea”“Idea que serveix per defensar-ne una altra”“Quelcom que serveix per fer creïble als altres el que defenses tu”
No molt lluny d'aquesta definició, que em sembla la millor:

“A és un argument només si consisteix en una sèrie d’assercions adduïdes en suport d’una altra asserció que tracta de donar resposta a una qüestió plantejada, teòrica o pràctica"
(VEGA, Si de argumentar se trata, pàgina 107)
octubre 14, 2013
23:00
Si premem la LOMCE ...
» ‎ Orelles de burro

Ara ja sabré què fer amb les bossetes de ketchup ...
font
octubre 13, 2013
13:29
Definició d'argumentació
» ‎ Orelles de burro

Si parlem de diàlegs argumentatius, haurem de tenir clar què és una argumentació:

96 800x600 Normal 0 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} “L’argumentació és una activitat verbal, social i racional destinada a convèncer un crític raonable de l’acceptabilitat d’un punt de vista tot presentant una constel·lació de proposicions que justifiquen o refuten la proposició expressada en el punt de vista”.[1]

[1] Van EEMEREN.; GROOTENDORST: A Systematic Theory of Argumentation (2004: 1): “Argumentation is a verbal, social, and rational activity aimed at convincing a reasonable critic of the acceptability of a standpoint by putting forward a constellation of propositions justifying or refuting the proposition expressed in the standpoint.
octubre 12, 2013
23:53
No vull ni parlar-ne!
» ‎ Orelles de burro

font

En el diàleg també intervé el llenguatge no verbal.
octubre 11, 2013

Enlace permanente para 'Tots els diàlegs argumentatius son iguals?'

22:05

Tots els diàlegs argumentatius son iguals?

Walton (2006: 215) distingeix sis tipus bàsics de diàleg argumentatiu, que es resumeixen en la taula següent:
96 800x600 Normal 0 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";}

Tipus de diàleg	Situació inicial	Fins del participants	Fi del diàleg
Diàleg persuasiu	Conflicte d’opinions	Persuadir l’altra part	Resoldre o aclarir una qüestió
Investigació	Necessitat de tenir proves	Trobar i verificar proves	Provar (o refutar) una hipòtesi
Negociació	Conflicte d’interessos	Aconseguir el que es vol	Assolir un acord
Recerca d’informació	Necessitat d’informació	Obtenir o donar informació	Intercanvi d’informació
Deliberació	Dilema o elecció pràctica	Coordinar fins i accions	Decidir el curs d’acció més adient
Erístic	Conflicte personal	Donar un cop verbal a l’oponent	Revelar bases més profundes del conflicte

Aquesta llista no es presenta com a exhaustiva. De fet, en obres anteriors, l’autor canadenc havia citat afegit altres tipus de diàlegs, com els recollits a Informal Logic (1989: 10):
96 800x600 Normal 0 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";}

Debat	Controvèrsia forense	Victòria verbal	Impressionar l’audiència
Educatiu	Ignorància	Ensenyar	Impartir coneixement

I a Arguments from Ignorance (1996: 190) en consignava altres dos:
96 800x600 Normal 0 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";}

Entrevista	Curiositat per una posició	Exposar la posició del subjecte	Difusió d’informació
Consulta d’experts	Necessitat d’un parer expert	Decisió operativa	Coneixements de segona mà

Segons Walton, la primera llista enumera els tipus purs. Les altres afegeixen tipus mixtes o subtipus. Per exemple, el debat té veure amb el diàleg persuasiu i amb l’erístic. El que en pragmadialèctica anomenen discussió crítica és una subclasse del diàleg persuassiu.

El que és més important de tot és que en cada un d'ells la pertinença dels arguments, l'acceptabilitat de les premisses i la seva suficiència són diferents.

1:29
LOMCE
» ‎ Orelles de burro

Concedim que es pot avençar més, que els indicadors internacionals no situen l'Estanyol en molt bon lloc, amb la salvetat d'algunes comunitats autònomes. Però que no ens diguin que és una llei de qualitat educativa. És pura ideologia. Control central de tots els programes, il·legítim tant perquè contradiu l'estat autonòmic com per la previsible manca de participació en la seva elaboració (ja anunciada per com es van redactar els programes de la reformada EPC). A França, model de centralització, no es canvia ni un epígraf dels programes sense un informe on alguna persona experta hagi donat la cara i després d'un ampli debat en la comunitat educativa. Control reforçat gràcies a les revàlides amb preguntes confegides des del poder central que determinaran el calaix de respostes que caldrà aprendre's ("profe, això entra a revàlida?"). Segregació de l'alumnat, aconseguida forçant l'elecció precoç de les vies d'estudi als 13 anys. També segregació de centres: els públics hauran d'oferir totes les vies, i la dualització de centres entre els de FP i de Batxillerat d'abans de la LOGSE es produirà ara entre els centres públics i els privats. I quines consideracions educatives porten a torpedinar la immersió linguística a Catalunya? I a que la Religió sigui avaluable? I una vegada més: per què, quan ja es coneixen bé els recursos que dóna una llei i se n'han fet modificacions, es canvia per tornar a començar? Que és una llei educativa profundament sectària ho prova que no ha trobat cap suport polític ni social més que el del partit del govern que la proposa.
Poca broma. Que és un canvi profund i seriós ho palesa que els que diuen (aqui o aqui, per exemple) que la llei Wert no els agrada, troben tanmateix que millora la situació anterior. Mostren el seu desacord amb la LOMCE, però el que fan, sobretot és criticar agrament ... la LOGSE!

Mentrestant, a les tertúlies que alimenten l'opinió pública segueixen fent-se servir categories obsoletes a tot el món civilitzat, com "repetició de curs" o "esforç", i proves basades en els records idealitzats de l'època escolar pròpia, o en el que l'altre dia diuen que li va passar al seu nebodet. I el pare d'un nen de 12 anys acusat per una companya d'ensenyar-li un video porno denuncia al director del centre per haver comprovat l'acusació mirant el mòvil del nen i el jutge de primera instància li dóna la raó. I les ofertes formatives per al jovent aturat (un 40%) o són deficients o són vies de corrupció (Pallerols ...). I les AMPes es gasten els diners en comprar sistemes informàtics obsolets -malversació?- per al control de l'assistència a classe dels seus fills. I la sobrecàrrega d'alumnes i hores de classe, unida a les retallades salarials, està acabant d'aturar la inèrcia de bones pràctiques existents fins fa dos anys (qui seguirà corregint un exercici setmanal, quan té el 20% més d'alumnes i menys hores per corregir?). I al Congrès, els grups de l'oposició, per tal de mantenir el ritme de canvis en les lleis educatives (cada 7-8 anys) es comprometen a derogar la llei si guanyen les eleccions ...

Per acabar: Ahir s'establí la desaparició de la Història de la Filosofa, de l'Ètica i de l'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans com a assignatures comunes per a tot l'alumnat. Ben aviat veurem també com es comença a qüestionar l'especialitat de professorat filosofia a secundària. L'únic grup polític que ha donat suport a la nostra reivindicació ha estat Izquierda Unida. La resta, aquí i a Madrid, ens han fet bona cara però quan ha arribat el moment han callat: PP, Cs, ERC, CiU, UPyD, PSC, PSOE ...

Ens hem quedat sols. I ells també. Però són molts. De moment.
octubre 10, 2013

Enlace permanente para 'Les fases d'un diàleg argumentatiu'

9:00

Les fases d'un diàleg argumentatiu

» ‎ Orelles de burro

Normal 0 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";}
Una mica més desenvolupat. Recordeu que serveixen a efectes analítics, i no prescriptius. En un diàleg real trobarem pauses, errors, repeticions, falsos començaments, superposicions, reparacions.

(C) Jordi Beltran, a partir d'EEMEREN i GROOTENDORST (1996: 281-282); idem (2004: 59-68); WALTON (2006: 184).

96 800x600 Normal 0 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} 96 800x600 Normal 0 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Table Normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";}

Fases	Funció dels enunciats	Tipus d’acte de parla
Confrontació Es palesa la diferència de punts de vista	Expressió d’un punt de vista	assertiu
Acceptació/refús del punt de vista, manteniment del refús	compromissori
[Petició d’acte declaratiu	directiu]
[Definició, precisió, amplificació, etc	declaratiu d’ús]
Obertura Les persones interlocutores decideixen discutir i acorden les regles	Invitació a defensar un punt de vista	directiu
Acceptació del repte de defensar un punt de vista	compromissori
Acord en les premisses i regles de la discussió	compromissori
Decisió de començar una discussió	compromissori
[Petició d’acte declaratiu	directiu]
[Definició, precisió, amplificació, etc	declaratiu d’ús]
Argumentació Les parts expressen els arguments i presenten i responen objeccions	Petició d’argumentació	directiu
Presentació d’argumentació	assertiu
Acceptació o no acceptació de l’argumentació	compromissori
[Petició d’acte declaratiu	directiu]
[Definició, precisió, amplificació, etc	declaratiu d’ús]
Clausura Una part assoleix la seva fita, l’altra concedeix	Acceptació o no acceptació d’un punt de vista	compromissori
Manteniment o retractació del punt de vista	assertiu
Establiment del resultat de la discussió	assertiu
[Petició d’acte declaratiu	directiu]
[Definició, precisió, amplificació	declaratiu d’ús]

octubre 08, 2013
9:00
Com es fa un debat? Un exemple
» ‎ Orelles de burro

- Jordi, tens pautes de debat?
De moment, aclarim què és un debat amb un exemple: vegeu el video promocional de Palestra di Botta e Risposta. La competició s'organitza en el marc dels primers cursos de Filosofia de la Universitat de Padua, encara que es podria aplicar a Batxillerat. És un debat regulat, amb públic i amb un jurat que acaba determinant el millor debatent. A la mateixa llista de Youtube trobareu exemples de debats dins d'aquesta iniciativa.El presenta Adelino Cattani, un teòric de l'argumentació que ha publicat, entre d'altres Los usos de la Retórica, que en italià es titula Botta e Risposta, és a dir: "cop i resposta". L'obra té un enfocament clàssic en la part teòrica, encara que incorpora les aportacions de la lògica informal i de la pragmadialèctica. Gran part del llibre està dedicada a la pràctica de les rèpliques, amb exemples magnífics, com aquesta retorsió:
Director: "Para mí, nuestra empresa es como una familia".
Sindicalista: "Me permito recordar a nuestro director que él, como hijo único, desconoce la experiencia de la fraternidad".
octubre 07, 2013
8:30
Les concepcions del diàleg
» ‎ Orelles de burro
Comença a afartar la proliferació d'apel·lacions al diàleg en l'opinió pública. No hi ha cap cosa que sembli donar una aura de prestigi com afirmar que el que es necessita és dialogar. Al damunt, la repetició la fa resultar una frase buida. Per reblar el clau, l'altre dia vaig assistir a una taula convocada per l'Administració i hi vaig ser alliçonat amb la distinció entre "taula" i "mesa": en ambdues es dialoga, però en un taula no es negocia res.
Aleshores: Què significa dialogar? Per a què serveix? Sota quins criteris una conversa es converteix en un diàleg? Quan es proclama la necesssitar de diàleg, queden incloses en aquesta categoria totes les converses? Això (l'exemple és de Cattani) és un diàleg?:
- Calla!
- Calla tu, imbècil!
Quan diem "Cal dialogar", a què ens referim? a establir un diàleg inquisitiu? una discussió? una negociació? una disputa? una controvèrsia? una polèmica? un debat? una querella? un litigi? una picabaralla? una entrevista? una deliberació? un diàleg "socràtic"?
Otrosí: un diàleg que acaba en desacord deixa de ser un diàleg? Un diàleg que acaba en acord ha estat un diàleg?
Totes a questes qüestions apunten a una necessària revisió de la concepció comuna del què és un diàleg i la seva relació amb l'argumentació. Comencem: Sembla que la petició de dialogar no demana simplement mantenir una conversa, és a dir de parlar per torns entre dos o més interlocutors. El que es demana és que sigui un diàleg argumentatiu, és a dir un diàleg on a partir de l'intercanvi d'arguments, una de les parts persuadeixi a l'altra, és a dir, la obligui a canviar de punt de vista perquè ha acceptat els seus arguments. Per tant, el diàleg al que semblen referir-se és a una subclase dels diàlegs, els diàlegs argumentatius, és a dir, aquells que estan centrats en una argumentació. Ara bé, els diàlegs argumentatius, com ens han ensenyat van Eemeren i Grootendorst, tenen diverses fases (ampliació la setmana vinent):
- Confrontació: es reconeix la diferència de punts de vista.
- Obertura: les persones interlocutores decideixen discutir i acorden les regles.
- Argumentació: les parts expressen els arguments i presenten i responen objeccions.
- Clausura: una part assoleix la seva fita, l’altra concedeix.
En cada fase hi ha actes de parla diferents: peticions d'aclariments, enunciats de tesis, recordament de compromisos, trasllats de la càrrega de la prova ... No són unes fases preceptives, sinó que poden tenir interrupcions, retorn a noves confrontacions, ajornaments.
D'altra banda, Walton en el millor manual sobre teoria de l'argumentació que conec, resumeix les seves investigacions sobre els diversos tipus de diàlegs argumentatius (ampliació la setmana vinent):
- Diàleg persuassiu.
- Investigació.
- Negociació.
- Recerca d'informació.
- Deliberació.
- Erístic.
- Forense.
Cadascun d'ells té una situació inicial, uns objectius dels participants i una finalització diferents. Això determina situacions diferents, i per tant varien els graus de pertinença dels arguments i les refutacions presentades. En diàlegs com el forense, qui determina la pertinença dels arguments és el jutge, mentre que en la recerca d'informació serien ambdues parts. En una investigació no seria pertinent un argument ad baculum -de fet, seria una fal·làcia-, però en una negociació seria completament pertinent.
Per tant qual sentim algú demanar diàleg, preguntem-nos:
- ¿Quin tipus de conversa demana?
- ¿En quin tipus de diàleg vol situar-se?
- ¿Ha entrat en alguna fase del diàleg argumentatiu?
- ¿Si és així, en quina?
octubre 06, 2013
17:21
Què volem dir quan diem "Tot es opinable"?
» ‎ Orelles de burro

Quins dels significats vols dir?
Quins et semblen acceptables?
octubre 05, 2013
16:43
L'art de dialogar
» ‎ Orelles de burro

- Puc incendiar-te la casa?
- No.
- Només el segon pis?
- No.
- El garatge?
- No.
- Bé, parlem sobre què puc incendiar.
- No.
- NO ETS DIALOGANT!!

(font)
octubre 03, 2013
0:05
Revelació
» ‎ Orelles de burro

Entro en La">[https:] Central del Raval. Tres pisos de llibres. El meu ebook es posa a tremolar dins la bossa. Por? Gelosia? Culpa!

← septiembre 2013 (7 temas) noviembre 2013 (9 temas) →

BLOCS DE FILOSOFIA » Orelles de burro » octubre 2013

Canales

Orelles de burro (20 sin leer)

Setmana Estoica

Lou Reed

Com ens ho farem?

Contra la LOMCE

Que tinguin sort!

Enveja

La vida es ...

Filosofia i religió

Què és un argument?

Si premem la LOMCE ...

Definició d'argumentació

No vull ni parlar-ne!

Tots els diàlegs argumentatius son iguals?

LOMCE

Les fases d'un diàleg argumentatiu

Com es fa un debat? Un exemple

Les concepcions del diàleg

Què volem dir quan diem "Tot es opinable"?

L'art de dialogar

Revelació