Conta Safranski que Hegel era tan famós que a les seves classes a Berlín "afluïen veterinaris, agents d'assegurances, funcionaris de l'administració, tenors d'òpera i empleats de comerç".
I afegeix: "Es possible que no entenguessin massa bé el que deia, però n´hi havia prou amb entendre que hi havia algú que ho entenia tot i que tot ho donava per bo." (Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía, p. 356).