Sempre hem hagut de lluitar perquè les denúncies sobre violacions dels drets humans en països exòtics no fomentin estereotips d'ignorància, incapacitat o salvatgisme, que en darrera instància arriben a alimentar un racisme latent. De fet, la
Federació Catalana d'ONG té, com d'altres estatals i internacionals, un
codi de conducta que alerta sobre aquesta qüestió i dóna pautes per al tractament de notícies, com evitar "els discursos simplificadors", "el miserabilisme i el patetisme". També recomana consultar les contraparts del propi país.
L'argument que comença a escampar-se que la
campanya mateixa ha estat segrestada per
vips em sembla que tendeix més a neutralitzar-la que a propiciar un aprofundiment en aquesta. És obvi que la mera campanya digital té uns resultats limitats, especialment si no hi ha cap organització que treballi sobre el terreny que pugui aprofitar la força que donen les signatures digitals.
Aquest mapa mostra que si té sentit participar en la campanya és perquè estem donant suport a una reivindicació nigeriana.De fet, repiular
#BringBackOurGirls hauria d'acompanyar-se de cercar més informació per col·laborar més activament en aquesta causa ... i vincular-nos-hi d'una forma més estable. Per exemple, fer costat Amnistia a
treballar sobre la qüestió.
En tot cas, jo m'estimo més que algunes personalitats s'adhereixin a reclamar l'alliberament d'unes noies segrestades i sota perill de ser esclavitzades en comptes de fer campanya contra la investigació amb embrions, per la oració a les escoles o que simplement es mostrin com a figures decoratives sense compromís polític. A més, es genera un debat interessant: l'argument de l'"i tu més" o del doble criteri, neutralitza la campanya, o la fa més complexa? O és algú que diu a una dona: "tu calla!"? O ...?
En tot cas, alhora que discutim: #BringBackOurGirls!
