Si no hi posem remei, s'està consumant, davant la incredulitat d'uns, la indiferència d'altres i l'impotència dels pocs, un fet inèdit: la desaparició d'una assignatura comuna del batxillerat. Història de la filosofia. Avui se n'examinen molts dels trenta-dos mil cent seixanta estudiants de segon de batxillerat a Catalunya (com deien els toreros: va por ellos!).
No s'ha conegut cap cas que una assignatura comuna desaparegui. No hi havia cap clam d'alumnes en contra de la matèria, més aviat el contrari, ni de famílies. Tampoc no hi havia hagut un debat entre professionals de l'educació. Els nostres polítics havien aprovat per unanimitat una resolució subratllant la seva importància. I no oblidem la Declaració de Paris de la UNESCO. Aquest caràcter formatiu general s'ha palesat per exemple en què sovint els millors alumnes de filosofia són de ciències, cosa que no passa, amb les llengües, la literatura o la història i geografia.
Ja s'havia intentat bandejar-la una vegada, però en un context molt diferent. Era el de la LOGSE, que ampliava l'optativitat a tots els nivells: recordem que la seva aplicació catalana al 1996 proposava a batxillerat assignatures de filosofia com Estètica, Psicologia, Sociologia, Lògica i metodologia, però que reservava la Història de la filosofia per a lletres. Tot i això, només es va aplicar la supressió del seu caràcter comú un curs: el 2001-2002, si no recordo malament, perquè l'aznariana LOCE va restituir la Història de la filosofia com a comuna el 2002. El govern Zapatero derogà la LOCE abans de començar-ne l'aplicació però, tot i que va presentar aquesta derogació com una restauració de la LOGSE, va mantenir el caràcter comú de la Història de la filosofia i l'establí per llei el 2006 en la LOE.
En 40 anys de democràcia (i 40 més de dictadura) només una generació d'alumnes de batxillerat havia patit la manca d'aquesta assignatura. La llei del nefast Wert estableix que d'ara endavant sigui així, disposició que s'acomplirà d'aquí dos cursos, com aquests dies els centres estan planificant. Història de la Filosofia sacrificada a l'altar del currículum igual i obligatori d'Història d'Espanya arreu de l'Estat, de la centralització de continguts, de la sostracció de competències a les comunitats, facultades només a establir la llengua pròpia o a ampliar programes apilonats amb esperit de summa theològica.
I no sé si les nostres autoritats seran capaces d'esmenar-ho, tot i que afirmen voler-ho. Wert ha disposat que sigui optativa dins del batxillerat d'humanitats i ciències socials, però en aquesta opció competeix amb diverses assignatures que entronquen directament amb estudis universitaris: Economia, Geografia, Literatura, ... La Història de la filosofia, en ser una assignatura més generalista, mancarà dels arguments propedèutics que s'acostumen a fer en el ball de les matèries: De què li serviria la Història de la filosofia a una economista, a una administradora d'empreses, una historiadora, una novel·lista ....? Resultats de tot això: instituts sense professorat de filosofia, i desaparició a la llarga de l'especialitat. De moment, pot ser que d'aquí dos anys la Historia de la filosofia tingui 32.160 alumnes menys.
L'única manera que se m'acut d'aguantar és que sigui d'oferta obligatòria pels d'Humanitats i ciències socials. Ja que és tan important que l'alumnat de ciències estigui farcit d'assignatures de ciències, cosa que podria posar-se en qüestió, fem com a mínim que l'alumnat de lletres no oblidi una part importantíssima que vertebra totes les humanitats: la Història de la filosofia, patrimoni comú de la humanitat.
(Per cert: el caràcter de camp de lluita polític que són les lleis d'educació en la història de la democràcia en el nostre Estat es veu fidelment reflectit a la Wikipedia. Els articles referents a lleis educatives estan farcits d'avisos sobre discrepàncies greus o manca de fonts fidedignes)