La calor i xafogor intensa d’aquests darrers dies m’ha tornat a bloquejar. Retorno de nou amb algunes mini-impressions filosòfiques del viatge d’aquest estiu. Quan estava en el mega-vaixell creuant el mar Mediterrani vaig pensar en quina era la filosofia dels creuers. En principi tot està tan organitzat amb múltiples activitats que, si les vols seguir totes, no et deixen gaire temps per pensar. L’objectiu de la companyia és entretenir fins arribar al proper port de la travessia i si pot ser escurar les butxaques dels viatgers amb algunes distraccions de pagament com el cinema 4D, simuladors de Formula 1, jocs de casino, botigues dutyfree, muntatges fotogràfics...
Però també pots prescindir de tot plegat i prendre tranquil·lament el sol a coberta, fer exercici al gimnàs o estar al balcó (si en tens) de la cabina personal, ja sigui llegint un llibre, escoltant música o reflexionant amb el mar de fons.
El vaixell és com una petita ciutat on cadascú compleix la seva funció (una mica platònic, però sense les exigències del rei filòsof). El primer grup està format pels mariners que governen el vaixell i el condueixen fins a la seva destinació. El segon grup el formen els animadors i guies que es dediquen a entretenir i informar. El tercer grup són els que netegen, cuiden i protegeixen per a que tot estigui net i segur. El quart grup és el dels comerciants que fan el que poden per vendre els seus productes. Per últim, i el més nombrós, és el grup dels passatgers que van passant l’estona fins arribar a algun port.
La filosofia del creuer és una filosofia senzilla, un xic platònica en l’aspecte organitzatiu per a que tot funcioni correctament, però sempre hi ha cabuda per alguna excepció. A vegades els encarregats de la neteja es dedicaven a entretenir, tot ballant i cantant. També segueix la filosofia del Carpe Diem, viure el moment i al dia sense preocupacions, tot cercant un terme mitjà sense excessos fins arribar a port.
