11:09 Escrit per Luis Roca Jusmet
Els que tenim més de cinquanta anys ( o una mica menys) hem viscut una gran transformació social amb l´aparició del telèfon mòbil, internet i tots els derivats electrònics (iPot, tablet...). Ens va costar acostumar-nos al telèfon mòbil ,però ho vam fer. Vam veure, però, amb sorpresa com les noves generacions feien d´ell un mitjà de comunicació habitual amb missatges permanents, bàsicament escrits en un llenguatge quasi telegràfic.
Amb Internet el canvi va ser més radical. Però molts de nosaltres també ens hi vam acostumar . El correu electrònic, la informació accessible. Tot un món nou. Alguns vam obrir blocs i comptàvem amb un recursos inesperats. No enteníem massa el messengerperò va ser una manera de comunicar-se ràpida i superficial, que ens semblava que bàsicament dispersava als adolescents. Després va venir el facebook. Molts adults m´han comentat que no volien obrir un compte perquè només s´ensenyen fotos i es diuen poca-soltades. He de dir que jo l´he obert i que el contingut del facebook depèn dels contactes. En el meu cas, encara que no l´utilitzo gaire, em resulta una manera de comunicar-me i d intercanviar informació. Aquí podríem aplicar-hi el tòpic : el facebook no és ni bo ni dolent, depèn de com l´utilitzem. En tot cas té el perill evident de crear una certa adicció. I és un element més de dispersió.
El cas de l´ínformer no el relativitzo, em sembla clarament un invent negatiu. ¿ Per què ? Perquè està al servei de la xafarderia. La xafarderia sempre té un punt maliciós però és, segurament, inevitable, com a mínim a la nostra societat. Però la xafarderia que es parla té una sèrie de condicions : es fa entre persones que es coneixen, forma part d´un cercle petit i tancat i las paraules se les emporta el vent i formen part d´una conversa més àmplia. La xafarderia de l´ínformer no compleix cap de les quatre. Es fa entre interlocutors que són o poden ser anònims i per tant no es responsabilitzen del que diuen. Els receptors no tenen límits, pot ser qualsevol; las paraules queden escrites; la xafarderia és l´objectiu exclusiu. No importa, en aquest cas, que es digui una veritat o un rumor fals. Va contra el dret a la intimitat de les persones i si es perd el respecte ho perdem tot. Tan mal pot fer una mentida com una veritat que la persona no vol fer pública.
L´informer el podem entendre como un fet puntual que va aparèixer i que si despareix no ha fet gaire mal. Però la seva continuació i estabilització tindrà, sens dubte, uns efectes negatius en la convivència dificils de calcular. Conclusió : l´informer no portarà res de bo: al contrari, pot tenir efectes molt negatius per la convivència a l´institut.