21:17 Normal 0 21 false false false ES-TRAD X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Cambria","serif"; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-ansi-language:ES-TRAD; mso-fareast-language:EN-US;}
Luis Roca Jusmet
Jo no vaig anar ni a la cadena humana de la Via Catalana cap a la Independència ni a la concentració de la Plaça Catalunya. Alícia Sánchez-Camacho, representant del PP català, s'estranya que els no independentistes no anessin a la Plaça Catalunya. Es dirigeix així, més especificament, al PSC. Jo no sóc del PSC, però comparteixo la postura majoritària en aquest partit sobre el tema català i em sembla absolutament coherent que no anés a la concentració. Els nacionalistes, espanyolistes o independentistes, no entenen que alguns no siguem nacionalistes. Volen fer-nos creure que aquesta posició és impossible, perquè solament es pot criticar un nacionalisme en nom d'un altre nacionalisme. El nacionalisme és una ideologia moderna basada en la identificació imaginària, és a dir emocional, amb una paraula-imatge. Identificar-se amb Catalunya o amb Espanya. És sempre una identificació absoluta, que no permet matisos i que es col·loca per davant d'altres trets identificatoris particulars (classe social, creences, pràctiques...). Suposa prioritzar allò particular (esperit de grup) per sobre de l'universal (humanitat) i la singularitat (la subjectivitat). Al nacionalisme jo li oposo un cosmopolitisme republicà. Vol dir considerar-se ciutadà del món i també potenciar allò propi, allò individual. A diferència del cosmopolitisme liberal no és individualista sinó que valora el comú i el social. No és competitiu sinó cooperatiu. És la idea de ciutadania en la qual som part d'un Estat, que ha de ser democràtic i social. En la qual un forma part d'un país però que sobre d’aquesta pertinença cal mantenir el que ens uneix als altres humans i el que ens diferencia d'ells. L'acte de Plaça Catalunya era nacionalista: estava dirigit als sentiments, al sentir-se espanyol per sobre d'altres coses. Però no només això, sinó que a més el Dia de la Hispanitat marca altres referències imperalistes que no comparteixo en absolut. Però és que a més els no independentistes poden ser federalistes, no unionistes. Poden considerar, com faig jo, que una comunitat té dret a decidir sobre si formar part d'una comunitat més àmplia. Almenys ho crec en aquest cas, després de les manifestacions independentistes i les eleccions. Penso que la Constitució hauria de reformar-se en aquest sentit i en uns altres. En tot cas em sembla un error considerar aquesta manifestació com feixista. Són espanyolistes, unionistes que tenen dret a manifestar-se pacíficament.
Criminalitzar l'adversari és sempre perillós. Quin és l'estat de la qüestió? Tenim una dreta unionista que representen PP i Ciutadans. PP és l'opció política de la dreta conservadora i espanyolista. Representa un sector de les classes dominants catalanes. Ciutadans és ideològicament més ambigu, osicla entre la dreta liberal del seu grup dirigent i l'esquerra liberal d'algun dels seus intel·lectuals, com Francesc de Carreres i Félix Ovejero. Però és una opció nacionalista, estan units per la ideologia espanyolista. Representa a classes mitjanes i treballadors que rebutgen l'ofensiva del nacionalisme català. Hi ha una dreta neoliberal independentista, que és la del nucli dirigent de CDC. No té molt futur perquè les classes econòmicament dominants a les quals representa no li donen suport. Representarà cada vegada més a un sector minoritari de les classes mitges altes catalanes. Aparentment hi ha una dreta liberal federalista, que és la de UDC i alguns sectors de CDC. És la que té més camp per a representar a un sector de les classes dominants catalanes. És un fals federalisme, ja que és un nacionalisme que per possibilisme aposta tàcticament pel federalisme. Tenim una esquerra liberal independentista, que està a ERC i en sectors del PSC o sortits del PSC (com el partit fundat per Ernest Maragall). Representa a un ampli sector de les classes mitjanes catalanes. L'esquerra catalana, socialista i comunista, és independentista o federalista. La independentista està representada en la CUP i en el Procés constituient obert per Arcadi Oliveres i Teresa Forcadell. Representa a sectors radicalitzats de les classes mitjanes catalanes, de joves i minoritàriament de la classe treballadora. Una part està a ICV. L'esquerra federalista està desorganizada, no té una representació política unitària. Falta una alternativa federalista d'esquerra (socialista i comunista) que no té representació política pròpia. Està en el PSC, a ICV, a EUiA i fora dels partits. En el PSC hi ha independentistes i sectors amb una posició d'esquerra poc conseqüent. Hauria de potenciar-se una candidatura federalista que cobrís un ampli sector de l'esquerra. La seva base, a part del federalisme, hauria de ser la seva vocació republicana i la defensa del públic en front del neoliberalisme econòmic. Com hauria de ser el paper de Federalistes d´Esquerra? No ha de ser un nou partit. Hauria de convocar a l'esquerra federalista, al marge dels partits però sense excloure als militants per a impulsar un moviment federalista d'esquerres.