Plaça de Catalunya de Santa Coloma de Gramenet. Divendres 3 d'octubre a les 13:15. Manifestació per la planificació urgent de la reducció de ràtios (No a 27 alumnes de primària per aula!); creació de noves escoles ja! Construcció de l'escola Sant Just paralitzada des de fa més de dos anys19 de desembre de 1929 Benvolgut Carlo,
vaig rebre la carta de mamà del 4 de desembre i la teva del 13. (...) no n'estic ni abatut, ni deprimit, ni desanimat. El meu estat d'ànim és tal que encara que estigués condemnat a mort, continuaria igual de tranquil, i fins i tot la nit abans de l'execució potser estudiés una lliçó de xinès. (...) un home ha d'haver aconseguit el màxim grau de serenitat estoica i haver adquirit la profunda convicció de que l'home té en si mateix la font de les seves forces morals, que tot depèn d'ell, de la seva energia, de la seva voluntat, de la fèrria coherència dels fins que es proposa i dels mitjans que desenvolupa per realitzar-los, com per no tornar a desesperar mai més i no caure en aquests estats d'ànim vulgars i trivials que s'anomenen pessimisme i optimisme. El meu estat d'ànim sintetitza aquests dos sentiments i els supera: sóc pessimista amb la intel·ligència, però optimista amb la voluntat. Penso, en qualsevol circumstància, en la hipòtesi pitjor, per posar en marxa totes les reserves de voluntat i ser capaç d'enderrocar l'obstacle. Mai m'he fet il·lusions i no he tingut mai desil·lusions. I sobre tot sempre m'he armat d'una paciència il·limitada, no passiva, ni inerta, sinó animada per la perseverança. És veritat que avui la crisi moral és molt greu, però en el passat les ha hagut molt més greus i hi ha una diferència entre avui i el passat (a continuació venien sis línies que van ser ratllades per la censura. Gramsci fa referència a la crisi econòmica mundial que va esclata en octubre de 1929 amb el crack de la Borsa do Nova York)