BLOCS DE FILOSOFIA » telèmac

« Expand/Collapse

telèmac (7 sin leer)

abril 25, 2013
16:12
Love of the Loveless
» ‎ telèmac

Com sempre passa amb Eels, tot plegat acaba essent agredolç: en principi hauria de ser trist i, no saps ben bé com, acaba transmetent vibracions màgiques. El vídeo de Lars Noback és una preciositat.
abril 18, 2013
19:39
Feed the light
» ‎ telèmac

Composada per Joan Wasser i interpretada per Lizz Wright i Joan Wasser. Aprenem dels nostres errors i caigudes. Alimentem la llum dia a dia, sempre que li donem una oportunitat, és clar. No som perfectes, però podem millorar.
abril 13, 2013
10:05
"Censura" és nom de bruixa
» ‎ telèmac

Els polítics conservadors hereus de les mesures econòmiques dels 90 estan molt afectats, però la gent del carrer no ho sembla tant. Com si l'abisme que ja actualment separa els ciutadans de la classe política hagués adquirit una expressió més visual que mai. I per imatges, les del fantàstic viatge musical de Dorothy, que ha viscut un revival inesperat. Sembla que molta gent junta pot canviar les estadístiques per llençar un missatge al món, i pressionar una emissora de ràdio i televisió sencera. Emissora que, per cert, porta un llarg historial al llarg de les últimes dècades de manipular l'emissió dels clips musicals més votats. En fi, també em penso que una notícia tan surrealista com aquesta només es llegeix un cop a la vida.
[www.guardian.co.uk]
abril 12, 2013
17:59
Construir la pau
» ‎ telèmac

"Víctimes, veritat i reconciliació" al programa Latituds del passat 11 de desembre. Més informació a [blogs.tv3.cat]
abril 10, 2013
18:00
Inici de càntic en el temple
» ‎ telèmac

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat dur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues."
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."

Salvador Espriu, 1965

BEGINNING OF A SONG IN THE TEMPLE
Now, do say: "The broom blossoms; all over, the fields are red with poppies. With a new sickle, we begin to reap the hard grain and, with it, the bad weeds." O, young lips opened after the darkness, if you knew how long it has takenfor dawn to come, how long it feels to wait foran uprising of light among the shadows! But we have lived enough to save the words for you, to give you back the name of each thing, so as you can follow the straight paththat leads to a full possession of the land. We looked at the desert, far off; we descended to the bottom of our dream. Dry cisterns turn into summitswhich have been climbed through steps of slow hours. Now, do say: "We listen to the voices of the wind over the high sea of spikes."Now, do say: "We will remain faithful, for ever after, at the service of this country."
Salvador Espriu, 1965
abril 06, 2013
20:50
La vida de las mujeres
» ‎ telèmac

Alice Munro, escriptora de relats curts i eterna candidata al premi Nobel de Literatura, va publicar la seva única novel·la, Lives of Girls and Women, l'any 1971. El títol és, en part, revelador del seu contingut: ja que és una novel·la sobre una noia que es fa adulta, però també més en general sobre el rol sociocultural que s'atorga a la dona en determinats moments històrics i la forma com aquest va canviant lentament a través de les decisions lliures, però no sempre fàcils, que van prenent les dones de la classe mitjana. Amb un domini impecable de la descripció, de la tècnica narrativa i d'unes imatges sòbries però profundament evocatives, l'autora ens presenta la història de la superació de la infància, en primer lloc, i després de l'entrada en la vida adulta de Del Jordan, la protagonista. Aquesta és una noia corrent educada en una família corrent del Canadà de postguerra, però amb una mare (el veritable contrapès de la protagonista) que implícitament la marca i la influeix amb la seva peculiaritat i llibertat de consciència dins d'una societat conservadora i provinciana. Del, tanmateix, és incapaç de reconèixer, la majoria de vegades, la gran semblança que guarda amb el personatge de la mare, sempre tractat amb una tendresa condescendent, tot i que intentarà emular-la per tots els mitjans possibles pel que fa a evitar el destí marcat per a les dones de la seva edat i condició: el de mestressa de casa irreprotxable. El sexe i la religió, com a àmbit dels convencionalismes socials, són les dues grans línies en què es produeix l'evolució emocional i intel·lectual de la protagonista, un procés de maduració que la conduirà per un camí fluctuant entre la conformitat i la transgressió, fins que es vegi enfrontada a la seva decisió final. El relat es va desenvolupant a través d'uns extensos capítols que es podrien considerar blocs temàtics més o menys independents, tot i que van seguint la progressió cronològica dels esdeveniments, i que en tot moment s'aturen sobre tot en les peculiaritats dels personatges femenins, mentre que els masculins van quedant lleugerament desdibuixats. Una novel·la memorable i, en tot cas, magistralment escrita.
Sinopsi: Del Jordan és una nena inquieta i curiosa, que explica la seva vida quotidiana, les relacions que manté amb els seus familiars, amics i coneguts, des de l'òptica de qui ho observa tot com a nou. Quan poc a poc es va fent gran, es va veient enfrontada a situacions que li demanen decisions i respostes que marcaran tot el seu futur.
Punts forts: El desenvolupament lineal del relat, que sempre va deixant sorpreses i revelacions per les properes pàgines. A mi m'ha agradat, especialment, el segon capítol sencer, que fins i tot es podria prendre com a relat independent.
Punts febles: No en té.
abril 04, 2013
20:42
El somni, encara
» ‎ telèmac

The choice is no longer between violence or nonviolence. It is either nonviolence or nonexistence.

[www.chicagotribune.com]

45 anys després de l'assassinat de King, el somni encara ens pertany.

← marzo 2013 (4 temas) mayo 2013 (7 temas) →

BLOCS DE FILOSOFIA » telèmac » abril 2013

Canales

telèmac (7 sin leer)

Love of the Loveless

Feed the light

"Censura" és nom de bruixa

Construir la pau

Inici de càntic en el temple

La vida de las mujeres

El somni, encara