Amb una pedra, piques un tros de sílex per donar-li la forma esmolada d'una destral. A mig camí t'atures perquè acabes de descobrir una petxina fossilitzada a l'interior del sílex. A partir d'aquest punt, esmoles la destral amb prou cura com per respectar la petxina, que quedarà incrustada al centre de la destral. Ets humà? Amb aquesta pregunta, de resposta no gaire evident, l'artista britànic Julian Bell inicia el seu particular repàs de la història de l'art, des dels primers vestigis de cultura humana (no sabem si artístics o d'un altre tipus) fins a l'era de la postmodernitat, en què totes les certeses del passat respecte a la cultura i a l'art queden posades entre parèntesi. L'art és el mirall del món, en el sentit que el representa fidelment, o és més aviat mirall vers un món particular i subjectiu de l'artista? La virtut de Mirror of the World és que ens presenta l'evolució històrica de l'art des d'aquest últim punt de vista, ja que és una història de l'art escrita per un artista. Per aquest motiu, l'explicació del context històric i sociocultural de les obres d'art dóna pas al llarg de cada capítol a l'aprofundiment en la pròpia dinàmica interna de l'evolució artística, on la fidelitat a les tradicions o la ruptura amb aquestes en són un dels principals motors. En aquest sentit, el punt més interessant de l'obra és, al meu parer, la superació de la radical línia divisòria que normalment s'ha establert entre les tradicions oriental i occidental. Aquí, l'autor enfoca tot el món com a conjunt al llarg de tot el llibre, i intenta explicar l'art occidental i l'oriental a través de les mateixes inquietuds estètiques bàsiques per part de l'artista en el seu moment històric. És clar que, com també queda reflectit en el llibre, l'intercanvi en totes dues direccions, molt abans fins i tot del colonialisme, també juga un paper fonamental en aquesta perspectiva.
Continguts: El espejo del mundo exposa la història de l'art des de la Prehistòria fins al segle XXI, amb l'ajut d'il·lustracions, i pretén ampliar altres obres més tradicionals (com per exemple el Gombrich) sense desmarcar-se del seu to acadèmic. Tot i així, és original en pretendre reflectir el moviment subjectiu de la mentalitat de l'artista i prescindir, a la vegada, de la divisió entre Orient i Occident.
Punts forts: La combinació entre dinàmiques internes i externes que afecten l'evolució històrica de l'art. Pel que fa a les externes, algunes explicacions antropològiques i sociològiques que fa de certs fenòmens són molt interessants.
Punts febles: De vegades el punt de vista és un pèl restrictiu, per exemple, en el fet que el llibre només tracti pintura i escultura, i no arquitectura; o en la selecció d'artistes que fa de cada període, quan de vegades es deixa fora autors que també serien interessants.