I la ciutat sencera es veu de neu coberta. Com sota un vidre estan arbres, parets i neu. Sobre el cristall avanço temorenca.Tan incerta és la cursa dels trineus. Damunt de Pere a Vorónej hi ha corbs, hi ha els àlbers i la volta d'un verd clar, menjada i deslluïda per l'ardor del sol, i fan sentor de la batalla de Kulikovoels pendents de la forta terra triomfant. I, talment copes que trinquen, els àlberstot d'un plegat comencen a sonar més fort, com si beguessin per la nostra joiamil convidats en un banquet de noces.
Però a la cambra del poeta dissortatfan guàrdia per torns la por i la Musa. I ve una nitque no coneix albada.
Anna Akhmàtova, 4 de març de 1936Traducció de Jaume Creus
L'estàtua de Pere el Gran a Vorónej |
Retrat d'Anna Akhmàtova |